Masculinitats vacacionals i estiuenques: el Rodríguez i el Don Juan en el turisme de masses

Main Article Content

Mary Nash

Aquest article se centra en el significat dels arquetips masculins del Rodríguez i del Don Juan, ambdues representacions d'una masculinitat que es consolida durant el tardofranquisme en el context del turisme de masses i de les pràctiques vacacionals més esteses entre les classes mitjanes. Es tracta de representacions del subjecte masculí que s'elaboren des de lògiques diferents en la construcció de la masculinitat i de l'ordre de gènere franquista. El Don Juan es construeix com a arquetip de mascle ibèric, burlador i seductor de dones que incorpora components de primitivisme, d'orientalisme i de misogínia en l'assentament de la seva hipermasculinitat.  En el cas del Rodríguez, el perfil de marit i de cap d'una família tradicional són les claus que marquen els components d'aquesta masculinitat celtibérica que es conforma amb les convencions socials però, al moment de les vacances familiars, adopta una fugaç dissidència respecte a la identitat masculina.
Aquest article examina la construcció d'ambdues modalitats de masculinitat i explora el seu potencial per enfortir o erosionar els mecanismes culturals de poder i de gènere del règim franquista.

Paraules clau
Masculinitat, identitat, gènere, turisme, franquisme, Don Juan, el Rodríguez, vacances, família

Article Details

Com citar
Nash, Mary. «Masculinitats vacacionals i estiuenques: el Rodríguez i el Don Juan en el turisme de masses». Rubrica contemporanea, 2018, vol.VOL 7, núm. 13, p. 23-39, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/338398.
Biografia de l'autor/a

Mary Nash, Universitat de Barcelona

Mary Nash Baldwin és catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Fou presidenta fundadora de l'AEIHM, Doctora Honoris Causa per la Universidad de Granada i per la Universitat Rovira i Virgili. Ha dirigit nombrosos projectes de recerca, les més recents Turistas e Inmigrantes: sistemas postcoloniales de jerarquización cultural en la frontera mediterránea de Europa, una perspectiva de género  y La mediterraneidad en la producción de espacios turísticos: contacto intercultural, alteridad de género e identidades locales (finançats pel Ministeri de Ciència i Competitivitat). Entre les seves nombroses publicacions, Mujeres en el Mundo. Historia Retos y Movimientos (2004), Rojas (1999), Dones en Transció (2007).