Entre somriures i plors: apunts per a un context de la premsa catalana moderna (1890-1936).

El periodisme català va fer els deures de la modernitat molt depressa, en molt poc temps, potser massa. I, a sobre, va començar rient, amb l’irònic costumisme urbà de Robert Robert (1830-1873), per acabar el procés plorant, amb la guerra civil i l’assassinat previ de Josep Maria Planes (1907-1936), metàfora de la mort d’aquest periodisme i del bon reporterisme, del treball d’investigació, de la diversitat de gèneres, de la culminació de l’adjectivació en un diari.