Domus de Sant Pau d'Ègara
Article Sidebar
Main Article Content
L’any 958 apareix per primera i última vegada la casa eclesiàstica de Sant Pau d’Ègara. L’any 963 ja apareix Sant Pere d’Ègara i, a la vegada, la primera menció explícita a la documentació medieval de la seu d’Ègara. La proposta d’aquest article és que Sant Pau apòstol era l’advocació visigòtica d’aquesta església i que un seguit de raons socials, econòmiques i polítiques que tenen lloc entre el període 940 i 970 a la Marca Hispànica, permeten explicar perquè es produeix aquest canvi d’advocació. Lluny de ser una decisió estrictament religiosa, al darrere d’aquest canvi d’advocació hi ha un interès molt clar de part de l’arquebisbat de Narbona i del bisbat de Barcelona per reorganitzar jurídicament l’activitat religiosa del terme del castell de Terrassa i per aturar definitivament qualsevol voluntat de restauració de l’antiga seu episcopal d’Ègara.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Soler i Jiménez, La canònica de Santa Maria de Terrassa en el marc de l'expansió de l'ordre de Sant Ruf a Catalunya (1113-1207) , Terme: Núm. 32 (2017): La redescoberta de Santa Maria de Terrassa. de mossèn Arnella a l'actualitat: estudis, restauracions i arrencaments
- Joan Soler i Jiménez, El nou equipament de l'Arxiu de Terrassa , Terme: Núm. 29 (2014)
- Eulàlia Morral Romeu, Joan Soler i Jiménez, La segona vida de la roba , Terme: Núm. 29 (2014)
- Joan Soler i Jiménez, L'Arxiu es reinventa , Terme: 2011: Núm.: 26. DOSSIER: és possible una nova història de Terrassa?
- Joan Soler i Jiménez, El primer postgrau de gestió i tractament digital de documents històrics , Terme: Núm. 28 (2013)
- Joan Soler i Jiménez, Transició digital i funció social dels arxius històrics , Terme: Núm. 27 (2012)
- Eulàlia Morral Romeu, Joan Soler i Jiménez, La segona vida de la roba , Terme: Núm. 28 (2013)