Domus de Sant Pau d'Ègara

Main Article Content

Joan Soler i Jiménez

L’any 958 apareix per primera i última vegada la casa eclesiàstica de Sant Pau d’Ègara. L’any 963 ja apareix Sant Pere d’Ègara i, a la vegada, la primera menció explícita a la documentació medieval de la seu d’Ègara. La proposta d’aquest article és que Sant Pau apòstol era l’advocació visigòtica d’aquesta església i que un seguit de raons socials, econòmiques i polítiques que tenen lloc entre el període 940 i 970 a la Marca Hispànica, permeten explicar perquè es produeix aquest canvi d’advocació. Lluny de ser una decisió estrictament religiosa, al darrere d’aquest canvi d’advocació hi ha un interès molt clar de part de l’arquebisbat de Narbona i del bisbat de Barcelona per reorganitzar jurídicament l’activitat religiosa del terme del castell de Terrassa i per aturar definitivament qualsevol voluntat de restauració de l’antiga seu episcopal d’Ègara.

Paraules clau
casa eclesiàstica, Sant Pau d'Ègara, Sant Pere d'Ègara, Seu d'Ègara, Sant Pau apòstol, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbat de Narbona, Abat Cesari

Article Details

Com citar
Soler i Jiménez, Joan. «Domus de Sant Pau d’Ègara». Terme, 2019, núm. 34, p. 91-124, http://raco.cat/index.php/Terme/article/view/370317.