Museu Tèxtil i la col·lecció d'indumentària Luís Tolosa

L’objecte tèxtil, a Catalunya, entès com a patrimoni cultural, és un concepte relativament nou. El col·leccionisme d’aquest tipus de peces va tenir el seu auge a finals del segle XIX i principis del XX i va ser promogut per dues tipologies clarament diferenciades de col·leccionista. Per un costat hi havia l’empresari o teòric tèxtil, amb un interès que tenia molt a veure amb el valor documental de l’objecte, ja que era utilitzat com a fons d’inspiració per la seva tècnica o disseny. Per altra banda hi havia la persona interessada en objectes d’art que, a més de teixits, atresorava altres objectes artístics.
La figura de Lluís Tolosa es trobaria dins d’aquest segon grup i, tot i que principalment va col·leccionar indumentària i complements, també tenia nines d’època, figurins de moda, vidres i pintures. El 1973, any de la seva mort, va llegar les seves col·leccions a la Diputació de Barcelona i gairebé deu anys més tard, el 1982, la part corresponent a indumentària i complements va arribar al Museu Tèxtil.