Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l’Escola del Mar / Thomas Arnold, Pere Vergés et les jeux organisés. Les échecs, un projet éducatif à l’Escola del Mar
Article Sidebar
Main Article Content
A Catalunya, amb l’Escola Nova, l’ús pedagògic del joc pren molta rellevància. Els mestres catalans el tindran molt en compte en els seus projectes educatius. L’estudi té per objecte l’ús del joc per un d’aquests pedagogs: Pere Vergés, el qual l’utilitzarà a l’Escola del Mar de la Barceloneta i a les colònies de Vilamar de Calafell com a recurs per a la formació del jovent. L’anàlisi hermenèutica permet comprovar que en el model de Vergés es constaten uns ideals provinents de les public schools angleses. El pedagog català tracta els jocs motrius, però també, com a característica específica del seu ideal, utilitza els escacs com un element més de la vida social a l’escola, útil per a la formació dels futurs ciutadans. El joc es practicarà també a altres centres educatius de Catalunya, i el seu tractament serà un reflex de les polítiques innovadores i de qualitat que hi hagué a Catalunya en aquests inicis del segle XX.
_____________________________________________________________________
En Catalogne, avec l’École nouvelle, l’usage pédagogique des jeux prend une grande importance. Les enseignants catalans les prendront beaucoup en compte dans leurs projets éducatifs. L’étude a pour objet l’usage des jeux par un de ces pédagogues, Pere Vergés, qui les a utilisés à l’Escola del Mar de la Barceloneta (1922-1938) ainsi que dans les colonies de Vilamar de Calafell comme ressource pour la formation des jeunes. L’analyse herméneutique permet de vérifier que l’on peut constater, dans le modèle de Vergés, des idéaux provenant des Public Schools anglaises. Le pédagogue catalan utilise les jeux moteurs mais aussi, comme caractéristique spécifique de son idéal, il utilise les échecs comme un élément de plus de la vie sociale à l’école, utile pour la formation des futurs citoyens. Parallèlement, les jeux seront pratiqués aussi dans d’autres centres éducatifs de Catalogne, et leur traitement sera un reflet des politiques innovatrices, et de qualité, qu’il y aura en Catalogne au début du XXe siècle.
Article Details
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jordi Brasó i Rius, Jordi Garcia Farrero, Semblances entre l’agogé lacedemònia i l’educació neoliberal actual. Reflexions per una educació crítica , Temps d'Educació: 2019: Núm.: 56
- Jordi Brasó i Rius, Javier Torrebadella Flix, El joc del ‘rescat’ a Catalunya. Un projecte educatiu a l’Escola del Mar de Pere Vergés / Le jeu du ‘rescat' en Catalogne. Un projet éducatif à l’Escola del Mar de Pere Vergés , Temps d'Educació: 2014: Núm.: 47
- Raquel Cercós i Raichs, Jordi Brasó i Rius, Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68 , Temps d'Educació: 2019: Núm.: 56
- Jordi Brasó i Rius, La història de la guerra explicada pels infants , Temps d'Educació: 2018: Núm.: 54
- Jordi Brasó i Rius, COVID 19: Un nou món per construir, una nova societat per descobrir , Temps d'Educació: Núm. 61 (2021)
- Jordi Brasó i Rius, Meritxell Arderiu, La COVID-19, una possibilitat per millorar l’educació en línia. El cas de l’educació postobligatòria i la formació professional , Temps d'Educació: Núm. 63 (2022)