Secció a càrrec de JORDI BADIELLA
Per carrers estrets i humits i tènues, lentament caminen. Vénen de les boques del metro. Habiten els foscos afores d’aquest temps subtil. Han deixat a casa, damunt l’escriptori, un munt de papers que un corrent d’aire disseminarà, i el llum encès. Són éssers estranys: a l’hora prevista travessen l’entrada d’un tuguri llòbrec, demanen cervesa, saluden, somriuen, obren les pupil·les, escolten poemes.
Text: Jordi Badiella
I
Bateguen a les parets de la cambra els harmònics que la sonata destil·la.
Una sonata amiga.
Les notes cerquen refugi, o eixida, i s’acaren amb el laberint sígnic que el cal·lígraf ha anat confegint amb el temps.
Del regne intens que en perfà els límits sorgeixen innombrables camins que s’entrecreuen, s’aparellen, es barregen, es confonen. Llapissades de blanc. Gruixudes, violentes. Camins que —la majoria d’ells— no menen enlloc.
Només n’hi ha un que pot arribar al centre d’aquesta subtil tela d’aranya, teixida de signes o de somnis. És la sendera del coneixement.
Espiral, trena: figuració de l’infinit.
Què cela? Què —o de qui— defensa aquest tramat?
És tan sols una imatge, un miratge, que em du als indrets més amagats de mi mateix?
Llegeixo el laberint. Tracto d’interpretar-lo, de recórrer-lo
I en aquest viatge, el rescric.
Brisa de silencis escampada
Per marges i torrenteres.
Música de l’ànima
Llum intel·ligible.
Pedra blanca
AL RYOAN-JI
Cap so cap acció
tan sols
la rosada caient
la molsa esvaint la blanca grava
aquesta música
III
Oneja l’estendard dels mots
A la riba obscura del sentit.
No és no voler dir res
Ans gosar dir el no-res.
La música de les idees.
El tot del poema.
* * *
I. Matèria d’ombres. Barcelona, 1995
Brisa de silencis escampada. in nuce. Barcelona, 2000
Al Rioan-ji. Llavors abandonaries Greifswald. Vic, 2001.
III. El viatger no sap. Vic, 2003.
Copyright ©Antoni Clapés