Abans que res, cal elogiar la nova edició del festival de música de la ciutat de Bodø per la meravellosa organització d’activitats culturals amb el suport del Norwegian Ministry of Foreign Affairs, de nombrosos espònsors, un equip de professionals impecables a l’staff i un centenar d’entranyables voluntaris. La ciutat que acull aquest magnífic festival de música ha estat durant molts segles un petit port costaner; ara però, amb els seus 46.000 habitants, Bodø és la segona ciutat del nord de Noruega. Dóna mostres d’aquest desenvolupament el centre d’estudis superiors (amb 5000 estudiants) i un centre sanitari de considerable prestigi que fan d’aquesta ciutat, especialment cosmopolita, una autèntica metròpoli regional. Bodø, situada al nord dels paral·lels terrestres situats a 23° 28′ del pol nord, és la capital del comtat de Nordland i els seus pobladors transmeten l’esperit de l’hospitalitat i de la tan desitjada cordialitat que fan, ambdues, que la vida sigui millor.
Enguany, en la seva 32ena edició, la direcció del festival ha convidat la revista de pensament musical Sonograma Magazine de Barcelonaper informar sobre el moviment musical i sonor que s’ha donat cita a diferents espais, com per exemple, l’escenari situat al cim del Keiservarden, a 366 metres sobre el nivell del mar; a la Bodø Domkirke, la catedral de la ciutat; a la Bodin kirke, l’església construïda el 1240 amb pedra medieval i escultures de fusta de finals del 1400, restaurada per darrera vegada l’any 2005; a la Bodø Kulturhus, la sala de concerts; a l’escenari Sinus, un dels llocs més antics de concerts a Noruega, on es podia escoltar jazz, blues, rock i música popular i a molts altres pubs de la ciutat. Tot el poble i tots els seus espais lliurats a la cultura, l’art i la música, i, sobretot, a un públic agraït que ha gaudit de les nombroses (que no han estat poques) activitats musicals sota l’enlluernadora llum màgica del nord.
El sentit democràtic dels noruecs, els pobladors de la meitat occidental de la península Escandinava, es veu a primera vista. Visitant aquest país, es pot descobrir que no hi ha hagut cap bombolla immobiliària, que no practiquen els temuts tractes preferents perquè entenen que construir en equip és molt saludable i reforça els llaços entre les persones i, en conseqüència, beneficia, amb la participació enèrgica del voluntariat, la identitat d’un poble que es fa conscient de les pròpies necessitats culturals i artístiques. En efecte, quan els altres països malbarataven, Noruega estalviava i, en cap cas, va tenir la temptació de dilapidar la seva riquesa sobirana perquè la riquesa és de tots i, sobretot, perquè és un llegat per a les generacions futures. És així, com aquest país de 4,7 milions d’habitants ha enfortit el seu estat.
Els escenaris naturals dels fiords que penetren terra endins amb parsimònia han deixat aigües encalmades i franges muntanyoses que han enriquit d’autoconfiança i virtut el panorama humà d’una població modesta que s’ha consolidat socialment amb un valors que són més a prop del debat obert, plural i lliure que no pas de l’especulació i l’engany.
Subratllem que Sonograma Magazine s’ha sentit acollida amb respecte, amabilitat i, cal reconèixer-ho, també amb afecte. Encara que l’Steffen (un integrant de l’staff) ens expliqués que el caràcter noruec no fa servir els compliments (ni els accepta) per dirigir-se a les persones, nosaltres hem sentit la calidesa del tracte i la connexió d’uns desitjos que han reeixit en un festival de justa proporció entre els propòsits i els resultats.
En aquests espais, on se sent amb nitidesa la presència de la naturalesa i les complicitats humanes, s’han compaginat els concerts de música pop, folk, jazz, clàssica, activitats infantils, i la mostra d’art de Bodøgaard, que contéla col·lecció privada d’objectes d’art i cultura més gran de Noruega.
Vàrem assistir a l’obertura oficial amb cafè i pastís, a la plaça del poble. En aquell esdeveniment, va destacar la participació especial de Rolf-Erik Nystrom, músic en residència del festival. El saxofonista noruec s’ha guanyat una gran popularitat no solament per les seves qualitats musicals en el camp de la improvisació basada en la música contemporània, sinó també pel seu caràcter obert i afable.
La Tromsø Kammerorkester ens obsequià amb el seu esplèndid repertori a la muntanya Keiservarden, un esquerp paratge de rutilant bellesa.
Ramin Bahrami, alumne de Rosalyn Tureck, que se’l considera un dels millor intèrprets de Bach al piano, oferí les conegudes Variacions Goldeberg. Bahrami, entrevistat per Sonograma Magazine, mostrà una versió pianística de tècnica magistral, absolutament singular i profundament emotiva. Els canvis de tempo, els perfectes girs ornamentals, els accents, l’articulació i el fraseig d’una de les obres més grans de l’escriptura contrapuntística van formar part d’una versió sorprenent. Fou una visió plena d’evocacions màgiques.
El saxofonista Nystrom Rolf-Erik, amb dos dels seus col·legues musicals, el percussionista de l’Àfrica Occidental i cantant Kouame Sereba i el brillant músic de folk noruec Nils Økland van ser l’oriflama de les nits «experimentals» al Piccadilly pub.
Les activitats infantils, organitzades per «Drivhuset » i Jon Holvor Bjørseth, van consistir en un taller, Lydfangst, on no solament es va compondre música, sinó també es va realitzar una exploració de l’ambient sonor trobats al voltant de Bodø, tota una barreja de sons de la natura, el mar i la ciutat.
Raquel Andueza cantava el romanç Paseábase el rey moro por la ciudad de Granada de Luis de Narváez, una composició dels temps de l’expulsió dels moriscos de Granada, enmig d’una repicada suau de la percussió del músic africà Kouame Sereba. Acompanyada pels delicats acords de la tiorba de Jesús Fernández Baena, la veu de l’Andueza serpentejant, ondulant i vital, enllaçava amb les misterioses melodies del violí d’Hardanger de Nils Økland. Amb músics especialistes en diferents gèneres i estils musicals, en aquest recital d’improvisacions i dolços tocs, Økland (vegeu la ressenya a Sonograma Magazine) va liderar un concert de música nova (tal com l’anomena el músic noruec), recreada mitjançant noves relacions entre la música barroca, la música contemporània i la música tradicional de Noruega.
L’entreteixir divers dels artistes, els voluntaris i la proposta musical del festival noruec susciten una entusiasta inspiració artística.
Agraïm (sense compliments) la dedicació i el rellevant dinamisme del director del festival, el musicòleg André W. Larsen; l’eficiència d’Arnfinn Bergrabb i Erika Hebbert Larsen a la producció; Hilde Aas als assumptes econòmics, i les valuoses diligències de l’eficaç Cap de Premsa, Ingvild Amdal Myklebust.
* * *
[box_grey]> Vegeu les cròniques de concerts (Nordland Musikkfestuke)
[/box_grey]