Arietta
A la meva néta Núria
(Adagio molto, semplice e cantabile)
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l’alba o al capvespre.
El vol i l’arabesc de l’arietta
guardem per l’alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
(abril de 1995)
Després de Yasmina i Canaletto
Tornes, convalescent
del fulgor de la doble bellesa:
un quadre blanc i una venècia blava.
No pots avui reprendre
el llibre a mig escriure ni els retocs.
Tal volta en la baralla
dels tres amics també has estat tocada
i has de guarir-te amb la imperfecció.
Pacients -potser saben que els estimes-
Ludwig i Iohann
Sebastian no et fulminen, i suporten
sense blasmes les insòlites
variacions que ells mai no van escriure.
(11 de novembre de 1998)
“Maria Àngels Anglada, Poesia completa” Edicions Vitel·la
* * *