Sonograma Magazine comparteix un destí comú amb incomptables lectors i lectores. Ens reunim a l’escalfor de la música per reconfortar-nos en aquest exercici de comunicació.
El secret és gaudir amb la feina i sentir gust per editar una revista de pensament musical perquè som, al capdavall, aprenents de la vida. Davant la imposició d’un economicisme (diari i reiteratiu) d’uns temps (els nostres) desbocats per l’imperatiu especulador, ens agrada treballar per la difusió del coneixement. Ens interessa la qualitat per damunt de la quantitat; ens interessa el comportament ètic per damunt de discutibles actuacions competitives; ens interessa l’interès comú per damunt dels interessos personals.
Amb una irrefrenable fascinació per la música, volem compartir amb els nostres lectors aquests mots de Walt Whitman, traduïts per Anna Murià i Miquel Desclot:
«Existeixo tal com sóc, i això basta,
si ningú en el món no ho sap, estic satisfet,
i si tots i cadascun dels homes ho saben, estic satisfet.»
Resulta oportú, recordar unes reflexions que, ara més que mai, poden mitigar les inquietuds d’aquests moments de confusió i desànim. Van ser a Berlín, la tardor del 1932; Albert Einstein ho va dir així:
«Estranya és la nostra situació sobre la Terra; cadascú de nosaltres apareix aquí involuntàriament i sense ser convidat per romandre durant poc temps i sense saber el perquè ni les causes. Però hi ha una cosa que sí sabem: estem aquí per al bé dels nostres semblants, sobretot d’aquells de qui el somriure i la felicitat, en depèn la seva pròpia, i per al bé dels incomptables desconeguts, amb els destins dels quals ens hi uneixen llaços de simpatia».
* * *