Emili Guanyabens i Jané, en relació amb la ciutat dels seus pares

Fa uns anys, vam proposar-nos seguir el rastre d’Emili Guanyabens. A l’Arxiu Administratiu de Barcelona hi ha la partida de naixement i de defunció. En aquest darrer registre, després d’anomenar la seva primera esposa, Dolors Gendrau Porta, de la qual enviudà, i la seva segona esposa, Francisca Gendrau Pernal, germanastra de la primera per part de pare, es llegeix: «no dejó sucesión de ambos matrimonios».
Aleshores ens va semblar que la via de recerca familiar quedava truncada. En aquesta situació, sense germans, sense fills, ¿on podia haver anat a parar l’arxiu personal d’Emili Guanyabens, un il·lustre home de lletres de 80 anys?
Vam realitzar consultes a l’Institut d’Estudis Catalans sense resultats positius. Les altres vies, investigar en hemeroteques i en arxius d’empreses i institucions on ell va escriure i treballar, van quedar pendents.
Fins que la tardor de 2019 Joaquim Delclòs, metge cirurgià, ha publicat el llibre titulat Dos poetes per a un himne: Els segadors, en el qual ressegueix la trajectòria poètica d’un català rellevant que va viure 40 anys del segle XIX i 40 anys del XX, i ho fa entrellaçant context social, polític i cultural amb la seva vida laboral, personal i creativa. Ho fa rastrejant les poesies encara desconegudes publicades a la premsa o inèdites, manllevades de l’arxiu familiar que ha localitzat a casa de la senyora Montserrat Zaragoza i Moliné, neta d’Emili Guanyabens. I és que la segona muller d’Emili Guanyabens també era vídua i tenia tres fills de cognom Moliné Gendrau, els quals el poeta afillà.
Al llibre, hi descobrim un home senzill, treballador incansable, poeta estimat, figura a l’ombra. Fonamental el seu treball filològic minuciós de correcció en pro del català normalitzat. Guiat sempre pel sentiment catalanista i el desig de progrés social, va iniciar-se en els postulats anarquistes i evolucionà cap al catalanisme federalista moderat.