Fra Bruno de San Vicente de Llavaneras. La inquisició. 1800

El 1808, amb la invasió de les tropes napoleòniques de la península, es declarà la supressió de la Inquisició i el segrest del seus béns que passaran a la Corona per poder pagar el seu deute públic. El 22 de febrer del 1813 les Corts de Cadis aboleixen el sant Ofici.

Però el tema va fer un tomb al 1814, amb la feblesa dels lliberals i l’oposició ferma de l’església, juntament amb el retorn del rei Ferran VII i el suport dels grups més conservadors. Això va fer que es retornessin tots el poders que havia tingut la Inquisició abans de la seva abolició. Aquestes anades i tornades feien que la Inquisició es convertís en moneda de canvi, segons qui regentava el poder i això minvava espectacularment la seva capacitat de intervenció en el si de la societat, i també com a element fonamental de control social.
El 1820 es torna a abolir la Inquisició amb la revolució liberal i la seva fi definitiva arribarà al 1834. Tot això, tindrà com a resultat que les seves intervencions se centrin principalment en el tema de les proposicions o desviacions de les normes, i de les conductes donades per l’Església Catòlica.
Aquest és el cas del nostre protagonista, Fra Bruno de San Vicente de Llavaneras.