Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Dues classes d'evolució cromosòmica i genòmica a Coleòpters: Tenebriònids i Crisomèlids

Carles Juan Clar, Eduard Petitpierre i Vall

Resum


Els coleòpters tenebriónids (18.000 sp.) i crisomèlids (37.000 sp.), d'alimentació
saprofitica o fungívora i tito:daga, respectivament, ens mostren dues classes d'evolució citogenètica ben diferenciades. Mentre que en els primers el nombre de cromosomes i el tipus de la determinació cromosómica del sexe a penes varien a la majoria de les espècies, doncs un 63 %
de les 200 espècies estudiades tenen 2n = 20 (Xy p), i un rang de números entre 2n = 14 i 2n = 38 cromosomes, en els segons hi ha una gran heterogeneïtat numèrica, des de 2n = 8 a 2n = 64 cromosomes, i els sistemes de la determinació cromosòmica del sexe són molt diversos en les 800 especies analitzades.

La mida del genoma haploide, mesurada per citoespectrofotometria d'espermátides tenyides amb el colorant de Feulgen, també és relativament poc variable en els tenebriònids (1C comprès entre 0,16 i 0,86 pg., amb un valor moda] de 0,2-0,3 pg.) respecte a la dels crisomèlids (1C
compres entre 0,17 i 3,69 pg., i sense cap valor modal palès).

Pel contrari, la quantitat d'heterocromatina constitutiva i de la seva equivalència molecular, l'ADN altament repetitiu en tàndem o ADN satèl· lit, és molt important en els tenebriònids (del 25-60 % de la cromatina o del genoma) i poc destacada en els crisomèlids (menys del 10 %
d'ambdós). L'estudi d'aquests components en nou espècies de tenebriònids dels gèneres Tenebrio, Tribolium, Palorus, Alphitobius, Misolampus i Pimelia indica una marca d'identitat en les seqüències de nucleÖtids, però mostra una sèrie de trets comuns, com riquesa d'A+T, una certa
uniformitat en la llargada dels monòmers, possibilitat de formar sovint estructures secundàries o terciàries, taxa de mutació baixa, i distribució uniforme d'aquestes seqüències per tots els cromosomes en regions pericentromèriques, segons es demostra per hibridació in situ fluorescent. Els canvis en la heterocromatina constitutiva i en l'ADN satèl·lit dels tenebriònids han representat la via essencial per la diversificació citogenètica de la familia i, possiblement, han tingut quelcom a veure amb els processos d'especiació, al contrari que en els crisomèlids on l'evolució citogenètica s'ha desenvolupat principalment per canvis en el nombre dels cromosomes i per
reordenacions estructurals dels mateixos. El caràcter tròfic generalista dels tenebriònids i el trofisme especialitzat dels crisomèlids, en general, afecta la seva capacitat dispersiva i es tradueix, probablement, en fortes diferències en la mida de les poblacions locals o demos, majors en els tenebriònids que en els crisomèlids, fet que podria explicar, en darrer terme, les dues classes d'evolució cromosòmica i genòmica tan distintes dels tenebriònids i dels crisomèlids.

Text complet: PDF