La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706

L’objectiu d’aquest estudi és l’anàlisi de la recuperació agrària entre 1670 i 1706 a Lleida i la seva àrea d’influència. Es produeix una recuperació tant a l’horta de Lleida com als termes despoblats, tot i que aquests tenen en aquest període un desenvolupament més ramader que agrícola. L’emfiteusi és l’instrument clau en la reconstitució de les relacions socials a les terres de senyoria i fins i tot en projectes municipals de Lleida, mentre que les llicències de cultiu, que exigeixen un terratge (part de fruits) i poden ser revocades en qualsevol moment, són el contracte més habitual en els termes despoblats a causa de la guerra. Aquest redreçament es tradueix en una davallada de l’endeutament i, en ocasions, en un apoderament de les universitats, com palesa el cas de Bellvís. En altres casos –com ara els de Torres de Segre, els Arcs i Torrefarrera– s’aconsegueix una situació avantatjosa per a la pagesia en el seu objectiu de recuperar l’economia local.