La política militar hispànica i la persecució de bandolers a Catalunya en els segles XVI-XVII

Main Article Content

Joan Carrió Arumí

A partir de mitjan segle XVI la monarquia va desenvolupar a Catalunya algunes mesures, sobretot amb relació al manteniment de l’ordre públic, que demostren una política militar específica. Es va basar, principalment, en la intenció d’evitar que les unitats militars catalanes que havia creat s’ocupessin de la persecució de bandolers, ja que havien estat acusades per alguns virreis de connivència amb aquells. La conseqüència d’aquesta sospita va ser l’enviament a Catalunya d’unes companyies de les guardes de Castella, unes unitats que hi van reproduir els problemes que havien causat a Castella pel seu allotjament. Tanmateix, a Catalunya van suposar el desenvolupament d’una conflictivitat particular, derivada de les contrafaccions pel seu allotjament, una problemàtica que va esdevenir permanent fins a la guerra dels Segadors.

Paraules clau
Política militar, militarització, bandolers, cavalleria, Diputació del General.

Article Details

Com citar
Carrió Arumí, Joan. «La política militar hispànica i la persecució de bandolers a Catalunya en els segles XVI-XVII». Recerques: història, economia, cultura, 2014, núm. 69, p. 99-130, https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/330686.
Biografia de l'autor/a

Joan Carrió Arumí

Joan Carrió Arumí és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Catalunya en l’estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments, llegida el juny de 2008, va rebre el premi extraordinari de doctorat de la divisió d’Humanitats en la convocatòria 2009-2010. Continua investigant en l’àmbit de la història militar de Catalunya de l’edat moderna.