Madrid-Barcelona-Roma-Moscou: el PCE, l’eurocomunisme i la crisi del PSUC (1968-1978)

Aquest article analitza tant el procés que portà el Partit Comunista d’Espanya a adoptar l’eurocomunisme com a ideari polític com el seu traumàtic impacte en el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Un eurocomunisme que va emmarcar una política exterior ben delineada i duta a terme per Santiago Carrillo amb l’objectiu de consolidar la posició del PCE/PSUC de cara al procés de transició a la democràcia a Espanya. És, doncs, dins d’aquest quadre que cal entendre la crítica de Carrillo del model soviètic, el seu acostament al Partit Comunista Italià i l’abandonament, el novembre de 1977, del leninisme com a principal referent ideològic per als comunistes espanyols: una política que la majoria de la direcció del PSUC rebutjarà el 1978 per no haver estat discutida i consensuada, donant inici a una fractura interna que acabarà amb la implosió del partit català en el Vè Congrés de 1981.