El conflicte de «La Neotípia» (1905-1911): un episodi clau en la pugna entre lerrouxistes i anarquistes

Un dels elements més significatius del panorama polític i social de la Catalunya de l’inici del segle XX va ser sens dubte la irrupció del lerrouxisme. La personalitat singular d’Alejandro Lerroux va sacsejar bona part dels fonaments d’una societat en crisi, en la qual es produïa la substitució dels vells partits dinàstics i en la qual l’anarquisme, preponderant en el moviment obrer, passava per uns moments particularment crítics. Ben aviat, i com no podia ser d’altra manera, va produir-se entre els radicals i els anarquistes un autèntic pols per veure qui aconseguia emportar-se els obrers darrere seu. Sens dubte l’episodi més clamorós d’aquesta pugna va produir-se en el conflicte –no prou estudiat fins ara– que va suscitar-se al voltant d’una societat de les arts gràfiques, anomenada «La Neotípia» i creada l’any 1905.