Resum
En el VII Centenari del començament de la reforma de Martin Luther, és imprescindible donar un esguard al concili de Trento (1545–1563). Aquesta assemblea la interpretam en un doble sentit: el primer com la culminació de la reforma catòlica, que, en els països mediterranis tenia un recorregut secular, que va culminar produint els reformadors del concili, i els més nombrosos i eficaços, sobre tot en els diversos ordes religiosos, vells i novells. El segon aspecte de Trento el veiem com a inici d’una reacció contra els protestants, caracteritzada per formulacions matisades, i d’altres una mica aspres. En pocs anys el catolicisme esdevingué una magnitud legalista, centralista, i poc avesada al canvi. D’altra banda l’oblidada missió ad gentes fou envigorida en aquests segles.

