Estil contra estratègia en la interpretació simultània : enfocaments i efectes

Aquest article té com a objectiu contribuir a aclarir la qüestió infrainvestigada del que en la interpretació simultània s’anomena habitualment "estil". Després de presentar aquest concepte en la traducció escrita i de repassar l’escassa literatura específica que hi ha en l’àmbit de la interpretació, l’autor argumenta que s’ha de parlar més aviat de tàctiques i d’una estratègia general en comptes d’un estil pròpiament dit. A continuació, es presenten els resultats d’un estudi pilot preliminar dissenyat per comprovar la viabilitat d’una metodologia simplificada per provar d’avaluar les diferències entre intèrprets i l’impacte que les maneres de treballar poden tenir sobre diversos paràmetres de qualitat bàsics, des de la producció (pauses, autocorreccions, falsos  començaments, articulació), omissions i la correcta i fidel transmissió de les idees principals de l’original, fins a la gramaticalitat, els contrasentits i les traduccions errònies. Els resultats provisionals confirmen els
d’estudis anteriors i tendeixen a indicar l’existència d’una manera de treballar explicitadora i una altra de concisa, i que els intèrprets del tipus concís troben més dificultats quan intenten treballar de manera més explicitadora. Finalment, s’aborden els avantatges i inconvenients de les dues maneres de treballar oposades atenent les necessitats i expectatives del públic.