Lluís Capdevila i Vilallonga: un traductor de l’època de preguerra entre la memòria i l’oblit

Lluís Capdevila es troba en la llarga nòmina de traductors — tots escriptors reconeguts— que traduïren al català abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i que, pertanyents a les files dels vençuts, quedaren relegats a la clandestinitat i a l’exili durant decennis. De Capdevila se
n’ha estudiat àmpliament les facetes periodística, política i dramatúrgica; però sorprèn que mai, fins ara, no s’hagi prestat atenció a la de traductor al català. Capdevila, republicà convençut, visqué a cavall entre Barcelona i París, on s’exilià, abans d’establir-se definitivament a Andorra. Fundà la revista Los Miserables i, posteriorment, dirigí L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Aquest estudi intenta aportar una mica més de llum a la seva figura, sobretot al vessant traductor, força desconegut.