La traducció al català d’Els baixos fons (1968), de Maksim Gorki

Els baixos fons és un cas únic en la història de la traducció directa del rus al català. Tot i l’obertura de la censura franquista, és sorprenent que fos possible l’edició i posada en escena d’una obra d’un autor soviètic que retrata les classes subproletàries i que és elegida amb la voluntat d’establir un paral·lelisme amb el sentir de la intel·lectualitat progressista catalana. A tot això hi cal afegir la polèmica lingüística de l’època, que obliga a prendre posicions respecte al model de llengua, la necessitat de definir com a receptor el lector o l’espectador i la traducció en tàndem. També és destacable l’especificitat del mitjà d’expressió dels personatges, vinculat a la russicitat i a la parla col·loquial. L’estudi de la traducció de 1968 d’Els baixos fons il·lumina la riquesa de mecanismes traductològics amb què es conserven la fidelitat, la normativitat i l’apropament a l’espectador.