«Con vigilante espíritu crítico» . Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62

Als anys seixanta la producció editorial va atènyer unes xifres històriques arran de l’alçament del veto contra les traduccions, tot i que el règim va continuar vetllant per la salvaguarda de la unitat patriòtica i espiritual fins al final. En aquest context, l’anàlisi de la censura infligida a tres col·leccions de traduccions assagístiques d’Edicions 62, l’editorial més moderna i cosmopolita de l’època, ens il·lumina sobre el grau d’intervenció censòria i, en especial, sobre la figura poc coneguda dels lectors. Aquest article revela una nòmina de censors en què consten veus tan autoritzades com les de l’erudit Saturnino Álvarez Turienzo, el jutge Francisco Fernández Jardón, el pare Miguel Oromí Inglés i el pare Francisco Aguirre, i també d’altres d’un perfil més discret, com ara el pare Santos Beguiristain Eguílaz, Pedro Borges Morán, Mampel i Javier Dietta Pérez. La influència que, per la seva carrera professional i per l’enfocament dels seus informes, van exercir sobre els dirigents franquistes va tenir uns efectes intimidatoris i corrosius per a l’expansió del llibre en català.