La reconstrucció de l'església romànica de Sant Esteve de Bas, després dels terratrèmols dels segle XV

Històricament, el del segle XV és el de major importància al nostre país. La que Fontserè i Iglésies anomenen «sèrie olotina» (1) comprèn, almenys, set anys de commocions sísmiques que arriben al paroxisme el 1427 i 1428, amb cotes que a Olot seran de l'ordre dels graus IX i X de l'escala Mercali, amb la destrucció total de la vila. Els moviments segueixen sempre la línia Amer-Hostoles-vescomtat de Bas-Olot. Com assenyalen els autors citats, «cada sacsejada culminant apareix precedida i succeïda per vibracions de menor consideració, que semblen anunciar primer, i, després perllongar el fenomen fins a enllaçar amb la nova fase» (2). Quant a referències documentals concretes a la vall de Bas, a efectes de la precisa datació del sismisme i els seus estralls locals, si bé tenim alguns testimonis de major excepció, pel fet d'ésser coetanis dels esdeveniments, les notícies que ens proporcionen són mínimes i, encara, una mica confuses.