Els confessors i els relats autobiogràfics de les monges en la transició del segle XVI al segle XVII: Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge

S’analitza la capacitat d’influència que en els relats autobiogràfics de les monges van tenir els seus confessors i la voluntat de reputació femenina que s’hi reflecteix. Teresa de Jesús sempre va fugir d’una excessiva dependència dels confessors. Els riscos de manipulació de les consciències de les religioses confessades eren evidents. S’examinen dins el text els casos de les dues monges de Sant Domènec Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge, amb el procés inquisitorial del confessor d’aquesta última, fra Antoni Darnils. S’explora la complexa dialèctica confessor-monges i la vocació hagiogràfica d’exemplaritat pública amb què van ser escrites les narracions. Paraules clau: relats, autobiografies, religioses, hagiografia, confessors