Segregació escolar publicoprivada a Espanya

Fa més de trenta anys es va regular a Espanya la doble xarxa de centres públics i privats. És un bon moment per preguntar-se què ha significat en termes d’equitat. Aquest article aborda l’aportació diferencial de l’educació pública i privada a la segregació escolar de caràcter socioeconòmic. Més concretament, té com a objectius, d’una banda, estimar la magnitud de la segregació per nivell socioeconòmic dels centres d’educació secundària obligatòria de titularitat pública i de titularitat privada i, de l’altra, determinar la contribució diferencial de tots dos a la segregació global en cada comunitat autònoma. Per fer-ho, es realitza una explotació secundària de les dades PISA-2015 i s’estima l’índex de segregació d’arrel quadrada de Hutchens i la seva descomposició en els subsistemes d’educació pública i privada per a quatre col·lectius d’estudiants: el 10 % i el 25 % dels estudiants amb famílies amb menor nivell socioeconòmic, i el 10 % i el 25 % dels de major nivell. Els resultats apunten, en primer lloc, a una gran variabilitat en la segregació escolar entre comunitats, tant en magnitud com en composició publicoprivada. En segon terme, es troba una notable segregació dels estudiants de famílies amb menor nivell socioeconòmic i cultural als centres privats i als centres públics de major nivell, la qual cosa apunta a la important contribució que l’educació privada fa a la segregació escolar global per caràcter socioeconòmic.