Segregació escolar publicoprivada a Espanya

Main Article Content

F. Javier Murillo
Guillermina Belavi
Lina Marcela Pinilla Rodríguez
Fa més de trenta anys es va regular a Espanya la doble xarxa de centres públics i privats. És un bon moment per preguntar-se què ha significat en termes d’equitat. Aquest article aborda l’aportació diferencial de l’educació pública i privada a la segregació escolar de caràcter socioeconòmic. Més concretament, té com a objectius, d’una banda, estimar la magnitud de la segregació per nivell socioeconòmic dels centres d’educació secundària obligatòria de titularitat pública i de titularitat privada i, de l’altra, determinar la contribució diferencial de tots dos a la segregació global en cada comunitat autònoma. Per fer-ho, es realitza una explotació secundària de les dades PISA-2015 i s’estima l’índex de segregació d’arrel quadrada de Hutchens i la seva descomposició en els subsistemes d’educació pública i privada per a quatre col·lectius d’estudiants: el 10 % i el 25 % dels estudiants amb famílies amb menor nivell socioeconòmic, i el 10 % i el 25 % dels de major nivell. Els resultats apunten, en primer lloc, a una gran variabilitat en la segregació escolar entre comunitats, tant en magnitud com en composició publicoprivada. En segon terme, es troba una notable segregació dels estudiants de famílies amb menor nivell socioeconòmic i cultural als centres privats i als centres públics de major nivell, la qual cosa apunta a la important contribució que l’educació privada fa a la segregació escolar global per caràcter socioeconòmic.
Paraules clau
segregació escolar, titularitat de centre, nivell socioeconòmic, educació secundària, PISA, Espanya

Article Details

Com citar
Murillo, F. Javier et al. «Segregació escolar publicoprivada a Espanya». Papers: revista de sociologia, 2018, vol.VOL 103, núm. 3, p. 307-3, https://raco.cat/index.php/Papers/article/view/338521.
Biografies de l'autor/a

F. Javier Murillo, Universidad Autónoma de Madrid

Professor de Mètodes de Recerca en Educació a la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador del doctorat d’Educació. Coordinador del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» i de la Xarxa Iberoamericana de Recerca sobre Canvi i Eficàcia Escolar. Va ser coordinador general del Laboratori Llatinoamericà d’Avaluació de la Qualitat de l’Educació (LLECE), de la UNESCO, i director d’Estudis del Centre de Recerca i Documentació Educativa del Ministeri d’Educació d’Espanya.

Guillermina Belavi, Universidad Autónoma de Madrid

És llicenciada en Ciència Política (Anàlisi Política) per la Universitat Nacional de Rosario (Argentina). Després d’uns anys d’experiència en el camp de la formació professional, es va traslladar a Espanya i va començar el doctorat d’Educació a la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment realitza els estudis de doctorat gràcies a un contracte predoctoral de formació del personal investigador (FPI-UAM) atorgat per aquesta universitat. És membre del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» (GICE). La seva àrea d’especialització és l’educació democràtica.

Lina Marcela Pinilla Rodríguez, Universidad Autónoma de Madrid

Psicòloga per la Fundació Universitària Konrad Lorenz (Colòmbia); màster en Qualitat i Millora de l’Educació amb èmfasi en Canvi, Gestió i Lideratge Escolar per la Universitat Autònoma de Madrid, i candidata a doctora en Educació per la mateixa universitat. Membre del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» (GICE) i de la Xarxa Iberoamericana de Recerca sobre Canvi i Eficàcia Escolar (RINACE).