Joventut andalusa i emancipació. Independència residencial i/o autosuficiència econòmica?

L’actualitat espanyola es caracteritza per un retard en el calendari pel que fa a l’assoliment d’una emancipació completa, conseqüència d’un allargament del període formatiu i d’una inestabilitat i una precarietat considerables en l’ocupació, entre altres qüestions. Concretament, Andalusia és una de les comunitats autònomes amb més problemes en aquest sentit —major nivell de desocupació i de precarietat laboral, entre altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest article és conèixer els factors que influeixen en la probabilitat que un jove s’emancipi. Per fer-ho, es proposa distingir, dins de l’emancipació, quins són independents residencialment o econòmicament per esbrinar si hi ha diferències en els factors que influeixen en el fet que un jove sigui independent residencialment i no econòmicament, i viceversa. S’ha utilitzat una base de dades de 2017, amb una mostra de 1.981 joves de 14 a 35 anys duta a terme amb el propòsit de dissenyar el III Pla Integral de Joventut d’Andalusia. La regressió logística multinomial ha estat la tècnica d’anàlisi utilitzada. Els resultats mostren que els joves que s’aproximen més a la finalització de la transició de la joventut tenen més probabilitats d’haver format una llar pròpia i de ser autosuficients econòmicament. No obstant això, aquells que encara estan formant-se o tenen intenció de reprendre els estudis, estan desocupats i no tenen descendència ni intenció de tenir-ne, s’aproximen més a formes d’independència incompletes (residencial o econòmica) o bé nul·les.