Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

III. El Museu Martorell de Geologia. La col·lecció Vidal. El parèntesi de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de postguerra. 1924-1945

A. Masriera

Resum


Encara que aquesta època comença amb la ja instaurada dictadura de Primo de Rivera, les activitats del Museu van continuar el seu curs, com també la recerca dels naturalistes associats a la institució. Tanmateix, va desaparèixer el Servei del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:100.000 de la Mancomunitat [21] i l’any 1929 es va destruir la col·lecció de grans blocs del parc de la Ciutadella per una qüestió, sembla, de millorar el paisatge del Parc [85].
El 1924 va ser un any clau en la història dels museus del parc de la Ciutadella ja que, per decisió de la Junta de Ciències Naturals, segons consta en l’acta número 23, de 27 de desembre de 1924 (pàg. 111–112), el Museu de Catalunya ("Castell dels Tres Dragons") es va destinar a biologia (zoologia i botànica) i el Museu Martorell a geologia. A partir d’aquell moment cada museu va seguir el seu camí de forma independent, amb un director a cada centre. [91]
L’any 1934, la branca de botànica es va separar del Museu de Biologia per donar lloc a l’Institut Botànic de Barcelona [37, 139] i el Museu de Biologia va passar a ser de Zoologia.
Dues són les col·leccions importants que van marcar aquesta primera fase del Museu Martorell de Geologia, la col·lecció de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona [79, 83] i la col·lecció de Baltasar Serradell. [13, 44, 83]
L’any ’any 1924 el Museu va exposar una mostra de la col·lecció Vidal (donació de 1922 [42]) i va preparar les sales d’exposició per destinar–les a l’exhibició de roques, minerals i fòssils.
Aleshores, la branca geològica consta de tres seccions que queden a càrrec dels doctors Pardillo (Mineralogia
i direcció ecció del centre), Marcet (Paleontologia) i San Miguel de la Cámara (Petrologia). [79, 112]
La Guerra Civil espanyola (1936–1939) va ser un fet tràgic per al país que va afectar, com es lògic, els museus, no sols en l’aspecte material sinó també en l’humà (el cas d’Aguilar–Amat no es pot oblidar [97]). Les memòries de Frederic Marès, un col·leccionista apesarat per les pèrdues irreparables del nostre patrimoni monumental i artístic, que per extensió podríem aplicar al patrimoni natural, són testimoni d’aquells anys lamentables. [108]
Acabada la guerra van arrribar les reestructuracions i un lent període de recuperació. Els museus del Parc van continuar els seus camins, paral·lels però independents.

Text complet: PDF