De la Mallorca preturística a la moderna. La desdialectalització del català de Mallorca

L'estudi comença alertant de la progressiva desaparició dels dialectes i del "fenomen de la dialectalitat en si", cosa que, diu, és prou transcendent com per convertir la dialectologia moderna en "una teoria que descrigui i expliqui el procés de desintegració dels seu propi objecte". Acte seguit, Hans-Ingo Radatz aborda el cas específic de l'illa de Mallorca, particularment rellevant, atès que "ha passat d'un extrem a l'altre de manera dràstica i en molt poc temps". Aquests extrems (la Mallorca preturística i Mallorca moderna) són tractats per separat i contrastats. Pel que fa a la Mallorca preturística i preindustrial, d'abans dels anys cinquanta, l'autor destaca la presència molt menor de l'espanyol a l'illa, caracteritzada per una majoria de població rural analfabeta i monolingüe catalanoparlant. Es tractava, a més, seguint les teories de Max Wheeler, d'una societat tancada. Radatz aprofundeix, després, en les característiques de la societat mallorquina moderna, i exposa les conseqüències de la desdialectalització, tant pel que fa a les convergències amb el castellà o amb el català estàndards com als desenvolupaments interns que no corresponen a cap d'aquests dos casos. Són objecte d'anàlisi un bon nombre de variacions morfològiques i fonètiques.