Heus aquí el número del cinquantenari d’Els Marges. Una fita a la qual arribem rics del que hem donat, com proclama l’editorial, i amb empenta per mantenir cinquanta anys més el nostre compromís amb el rigor acadèmic, l’esperit crític, la reflexió lingüística i literària, i el debat amb fonament. Obrim la secció «Estudis» amb un article en què Pere Martí i Bertran fixa el corpus d’obra infantil de Salvat-Papasseit: inventaria els textos que la componen, els vincula amb la biografia del poeta, en detalla les reedicions i corregeix els errors que la bibliografia comet en referir-s’hi. El segon estudi, d’Eloi Creus, analitza l’adaptació del trímetre iàmbic en les traduccions ribianes de Sòfocles i Eurípides, tot resseguint-ne l’evolució des d’Antígona i Electra fins a la publicació de les tragèdies completes. En la secció «(Re)llegir», Narcís Comadira es capbussa en el nihilisme d’Absència, de Carner, i en desgrana els poemes «Si cal que encara et vegi...», «Cor fidel» i «Lleialtat», que són posats en relació amb el concepte de poesia reflectit a «Creació del poema». Al seu torn, Antoni Clapés rellegeix l’obra poètica de Jordi Domènech, especialment Amb sense, a la llum de la trajectòria vital de l’autor, de l’admiració que sentia per la cultura italiana i de l’actitud inconformista que el va dur a una posició poètica gens acomodada als cànons. Núria Cadenes clou aquesta secció tot reivindicant la novel·la Laia, d’Espriu: en destaca la concisió i la precisió lingüístiques, la construcció d’un món desolat i la reelaboració espriuana de la cultura popular. Tot seguit, a «Cartes i documents», Pep Sanz Datzira exhuma els testimonis de la
relació entre Joan Oliver i Jordi Castellanos a propòsit de l’estrena d’Allò que tal vegada s’esdevingué i Cambrera nova, del Premi Sant Jordi de novel·la de 1978 i de la col·laboració de Pere Quart a Els Marges. A continuació, Maria Moreno i Domènech transcriu una selecció de cartes d’Ignasi Iglésias al també dramaturg Pere Cavallé, del període en què aquell fou director artístic del Teatre Romea, en les quals exposa conflictes, crítiques, desavinences i mofes respecte d’autors teatrals i altres persones significades del món escènic. Clouen el número ressenyes d’obres, edicions i estudis de Josep Maria Miró, Jordi Cornudella, Mireia Calafell, Quim Torra i Montserrat Bacardí, signades per Gerard Guerra i Ribó, Josep Murgades, Pere Ballart, Jordi Marrugat i Josep Camps Arbós.