Consideracions sobre l'ús de la toponímia estrangera en català

Atès que l'onomàstica no sol formar part dels programes de formació, els correctors i traductors tenen, en general, força dubtes a l'hora de gestionar els topònims exògens (estrangers) en textos catalans, ja que sovint la bibliografia habitual de consulta (enciclopèdies i atles) presenta divergències en la grafia d'un mateix nom. Les consideracions següents pretenen, doncs, ajudar els professionals a triar la forma més adient al text.