Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge

Montserrat Forcadell

Resum


El català presenta un patró estricte quant a la ubicació de l'accent oracional: la prominència entonativa s'associa amb la posició final de la clàusula (Vallduví 1992, 1994, 2008). A diferència de l'anglès (i de l'espanyol, fins a cert punt), el català no compta amb l'estratègia anomenada «accent-shift in situ» (desplaçament de l'accent dins de l'oració) per tal de marcar el focus. Per exemple, l'oració «I don't HAVE the tickets» presenta desplaçament de l'accent primari sobre el verb have. En català, això no és possible ja que la seqüència «les entrades», la qual segueix l'element accentuat («tinc») queda dislocada i consegüentment desaccentuada: «No les TINC, les entrades». Per tant, en català, el material desaccentuat que segueixi l'accent primari apareixerà forçosament en una posició de dislocació fora de l'oració. Aquest isomorfisme entre prosòdia i estructura restringeix el tipus de seqüències que poden quedar desaccentuades després de l'accent principal. Malgrat que els complements i els adjunts poden quedar desaccentuats (i.e., dislocats, i per tant, amb el corresponent clític de represa dins l'oració, si es requereix), a nivell sintagmàtic, la desaccentuació està molt restringida. Aquest article identifica patrons prosòdics no estàndard en textos catalans producte del doblatge majoritàriament de l'anglès, i alhora ofereix diverses estratègies per tal de transferir adequadament estructures informativament marcades, que són les que poden provocar aquests patrons no estàndard. Tenir present tant els contrastos entre llengües com els recursos per codificar els missatges que cada llengua ofereix en els respectius inventaris afavoreix la millora de la qualitat del producte final. Les dades analitzades provenen, en la major part, de textos anglesos doblats al català emesos per TV3.

Text complet: Text complet