Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Gramàtica i modalitat gestovisual: la concordança verbal en llengua de signes catalana (LSC)

Gemma Barberà, Marta Mosella

Resum


Encara que utilitzin una modalitat diferent, les llengües de signes presenten els mateixos components gramaticals tradicionalment atribuïts a les llengües orals. Aquest article presenta una revisió dels elements essencials que componen la gramàtica de les llengües de signes, fent especial èmfasi en els aspectes derivats de l'ús de la modalitat gestovisual. A tall d'exemple, ens centrem en l'expressió dels arguments i del nombre en la concordança verbal en llengua de signes catalana (LSC). Tot i que es tracta de dos aspectes de la gramàtica equivalents als corresponents components del català parlat, veurem com la diferència en la producció i la percepció de la llengua té unes conseqüències particulars, que es basen sobretot en l'ús de l'espai tridimensional enfront del signant, l'anomenat espai sígnic. Mostrem com la diferència entre llengües de modalitat diferent rau en l'expressió superficial d'aquests elements: a diferència de la modalitat oroauditiva, en la gestovisual els morfemes poden presentar-se de manera simultània, on el morfema consisteix en un canvi en els paràmetres formatius de la base lèxica. Així doncs, els morfemes de concordança verbal i de nombre en LSC es realitzen de manera simultània a la base lèxica, tot modificant-ne els punts d'inici i finalització del signe dins l'espai sígnic.

Text complet: PDF