La comunitat sorda a Catalunya i llengua de signes catalana (LSC)

Main Article Content

Santiago Frigola Segimón
F. Javier Álvarez

El concepte de comunitat sorda va associat a la llengua de signes, i aquesta continua sent relativament desconeguda i incompresa en àmplies capes de la societat, tot i ser una llengua natural per al nen sord, i tot i els avenços en l'estudi i el reconeixement progressiu i la legalització que té en diversos països.


Com a conseqüència d’això, l'educació i el desenvolupament normal del nen sord es veuen seriosament afectats. L’objectiu d'integrar-lo en la societat dins d’una educació oral només ofereix garanties d’èxit en un nombre indeterminat de casos, atesa l'absència d'estadístiques oficials.


Catalunya no ha estat una excepció i en aquest article es parla del procés educatiu i del moviment associatiu que ha estat i és l'amalgama que ha unit, fins ara, la llengua de signes catalana amb la comunitat sorda.

Paraules clau
comunitat sorda, llengua de signes catalana (LSC), moviment associatiu sord, reconeixement de llengües de signes, persones sordes

Article Details

Com citar
Frigola Segimón, Santiago; Álvarez, F. Javier. «La comunitat sorda a Catalunya i llengua de signes catalana (LSC)». LSC– Llengua, societat i comunicació, 2018, núm. 16, p. 6-15, https://raco.cat/index.php/LSC/article/view/351134.