La nissaga desvalguda de l'home: altricialitat i autoorganització

En aquest article explorem algunes consequències derivades de la hipòtesi que les llengües articulades modernes van emergir recentment, com a resultat de l’altricialitat secundària, la singularitat humana de l’augment de la complexitat sinàptica cerebral postnatal i la consegüent necessitat d’un llarg període d’atencions després del naixement. Defensem que aquest episodi crucial ocorregué en el rerefons d’una llarga infantesa i una llarga joventut ja presents en el curs de l’evolució dels homínids, amb importants implicacions. Seguint el fil de la recerca contemporània sobre complexitat lingüística, que combina restriccions socials i cognitives, mirem d’explicar com l’autoorganització à la Peirce podria retre compte dels diferents nivells de desenvolupament que es fusionen en la constitució de les llengües modernes.