Dos sistemes comunicatius complexos: codi genètic i llenguatge verbal

Des de l’aparició de la noció de gen com a unitat de transmissió d’informació genètica, la consideració del codi genètic com a llenguatge ha estat una idea desafiant, però poc estudiada. Aquest article vol ser una petita contribució en aquest camp, incidint en algunes característiques lingüístiques de l’ADN. En primer lloc, es fa un petit repàs històric de l’intercanvi metodològic entre la biologia molecular i la lingüística. Després, s’estudien els isomorfismes estructurals entre el codi genètic i el llenguatge verbal, i es fa un especial èmfasi en les distintes unitats, la seva definició i configuració: nucleòtid, codó, gen, operó i reguló. Es proposen paral·lelismes sintàctics i es presenten breument alguns problemes semàntics de l’ADN. Finalment, es suggereixen algunes línies de recerca conjuntes dins un marc d’interacció comú sota el paraigua del sistemes adaptatius complexos.