L’ús de les combinacions de seqüències de categories gramaticals com a nova tècnica de comparació forense de textos escrits

En el marc de la lingüística forense, l'àrea de determinació (diversos sospitosos d'haver comès un delicte) o atribució (un únic sospitós) d'autoria té una llarga tradició d'estudi. No obstant això, definir una metodologia clara per a la comparació i anàlisi forense de textos escrits que ofereixi uns resultats vàlids i fiables és encara un repte per als lingüistes que treballen en aquest camp. Al laboratori de lingüística forense (ForensicLab) de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) una de les principals tasques d'investigació és avançar en aquesta línia, desenvolupant noves propostes metodològiques. Com a resultat d'aquesta recerca s'ha desenvolupat una nova tècnica aplicada a la comparació forense de textos escrits, que pot conduir a una determinació o atribució d'autoria més fiable i concloent, basada en les combinacions de seqüències de categories gramaticals emprades per un individu en la seva producció escrita. Aquesta nova tècnica interrelaciona la lingüística forense amb diverses disciplines com són la lingüística de corpus, la lingüística computacional i l'estadística. Aquesta interrelació de disciplines ha permès crear una metodologia efectiva per analitzar els textos amb uns resultats fiables, tot i que els textos de casos forenses reals presenten certes limitacions a l'hora d'emprendre l'anàlisi, com ara l'extensió (que acostuma a ser curta) i la variabilitat d'ús segons els gèneres textuals.