Tensions ideològiques sobre "la llengua d'acollida" en un projecte residencial per a migrants

En la nova Llei d’acollida el català es defineix com la llengua comuna i vehicular dels serveis d’acollida per a persones nouvingudes en tant que llengua pròpia de Catalunya. En aquest article s’analitza el paper del català en un projecte residencial per a migrants gestionat per organitzacions no governamentals, que s’insereix dintre del pla d’acollida d’una ciutat catalana. L’estudi etnogràfic que es presenta analitza, per mitjà dels conceptes de l’autenticitat i l’anonimat (Woolard 2008), les tensions pràctiques i ideològiques que s’observen en relació amb l’ús de la llengua catalana i les conseqüències socials que tenen per als participants. Com en altres institucions catalanes, s’observa que hi predomina la ideologia de l’autenticitat, que relega el català a un ús intragrupal i que fa del castellà la llengua de comunicació per defecte. Es conclou que, contràriament als objectius del projecte, les pràctiques lingüístiques estudiades no afavoreixen la incorporació social plena dels migrants.