Eficacia de la formación docente en diseño universal para el aprendizaje: Una revisión sistemática de literatura (2000-2020)

Al llarg de les darreres dues dècades, el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) s’ha anat configurant com un dels enfocaments més prometedors per orientar l’atenció a la diversitat de l’alumnat. Aquest model, que justifica els seus principis a partir de diferents investigacions sobre neuroaprenentatge, ha estat adoptat per la legislació espanyola en matèria educativa com a marc de referència a fi d’optimitzar la resposta educativa a les diferents maneres d’aprendre dels estudiants per part del professorat. La incorporació dels principis del DUA a la pràctica docent pot resultar complexa si no es té un coneixement adequat dels seus fonaments teòrics i del seu marc de pautes i punts de verificació. En aquest sentit, la formació docent en DUA exercirà un rol fonamental. Cal garantir, doncs, que aquesta formació sobre DUA és efectiva en el desenvolupament de competències docents per a l’atenció a la diversitat. L’objectiu d’aquest treball és explorar l’evidència empírica existent sobre l’eficàcia que ha demostrat tenir la formació docent en matèria de DUA. La metodologia va consistir en una revisió sistemàtica de literatura per conèixer quins tipus d’investigacions basades en intervencions formatives sobre DUA s’han desenvolupat i quins resultats se n’han obtingut. Durant tot el procés es van seguir les orientacions del PRISMA Statement. Dels 507 registres identificats inicialment a diferents bases de dades (ERIC, Scopus, PsycInfo® o ProQuest Central, entre d’altres), 27 van complir els criteris d’elegibilitat i van ser inclosos a la revisió. La síntesi i la discussió de resultats s’enfoca a descriure la informació referida a diferents variables d’interès, com ara el tipus de formació en DUA que es va proporcionar, el context en què es va desenvolupar, els continguts inclosos, el perfil dels docents participants o les troballes obtingudes. Les conclusions apunten que la formació en DUA resulta eficaç per al desenvolupament de la capacitat per incorporar els principis i pautes de l’esmentat marc a la pràctica, així com per al desenvolupament de percepcions positives per part dels docents pel que fa al potencial i els beneficis del DUA.