Joan Maragall i Prudenci Bertrana, la contemplació i la ploma

Aquest article ressegueix, en primer lloc, els moments en què tots dos autors van coincidir, quan Joan Maragall era ja una figura reconeguda i Prudenci Bertrana tot just començava a desenvolupar la seva carrera literària. El poeta va contribuir en la carrera de l’escriptor bosquetà animant-lo a escriure una obra clau en la seva trajectòria: Proses bàrbares. En aquesta obra, s’hi paladeja l’amor a la natura que Maragall i Bertrana compartien. Així doncs, en segon lloc, es valoren els respectius apropaments a la natura, per la qual sentien devoció. Com que eren contemplatius de la natura i també de la seva societat, en tercer i últim lloc, l’article se centra en les seves respectives formes d’exercir de periodistes i cronistes del seu temps, i, alhora, es ressalten dos moments en què les veus periodístiques de Maragall i Bertrana aspiraven a remoure consciències: la Setmana Tràgica de 1909 per a Maragall i l’epidèmia del tifus de 1914 per a Bertrana.