Apunts sobre la influència de Joan Mañé y Flaquer en l’obra de Joan Maragall

Maragall va reivindicar sovint la figura de Joan Mañé y Flaquer, director del Diario de Barcelona, com a mestre, tot i la disparitat de caràcters i les distàncies ideològiques. Una anàlisi de les línies polítiques i estètiques dins les quals es movia Mañé ha de permetre veure la complexitat del seu plantejament, més enllà del reaccionari caricaturitzat pels seus contemporanis, i ajudar a entendre el pes i fins i tot la fascinació que va exercir en un jove Maragall. Estudiem aquí el projecte periodístic de Mañé i la seva manera d'enfocar alguns dels debats principals del seu temps: la defensa de la industrialització i de la ciutat de Barcelona, la gestió de les revoltes carlines i l'evolució, per a ell preocupant, del moviment catalanista. I hi intentarem remarcar els gèrmens d'algunes de les idees fonamentals del poeta.

Maragall often revindicated the figure of Joan Mañé y Flaquer, director of the Diario de Barcelona, as his teacher, despite the disparities between their personalities and ideologies. An analysis of Mañé’s political and aesthetic trends allows us to see the complexity of his approach beyond the reactionary person caricaturized by his contemporaries, and helps us understand the importance and even fascination that he exercised over a young Maragall. In this article we examine Mañé’s journalistic endeavour and his way of approaching some of the most important topics of his time: his defence of the industrialization and the city of Barcelona, the control of the Carlist riots, and the evolution of Catalan nationalism, which he considered alarming. Besides, we will try to highlight the grounds of some of the poet’s fundamental tenets.