Maragall , corresponsal d'Enric de Fuentes i Diego Ruiz: dues cares del mestratge literari

Aquest article reconstrueix el grau d’intervenció de Joan Maragall en l’edició de Romàntics d’ara (1906), d’Enric de Fuentes, i de Contes d’un filòsof (1908), de Diego Ruiz, a la Biblioteca Joventut, a partir de les cartes que el poeta va intercanviar amb tots dos corresponsals. Aquestes ens mostren la cara i la creu del mestratge de Maragall (la tutorització i la complicitat, en el cas de Fuentes, i la impermeabilitat als consells, en el de Ruiz) i posen sobre la taula més exemples de la incapacitat de professionalització dels escriptors modernistes.

This paper rebuilds the degree of participation of Joan Maragall in the edition of Romàntics d’ara (1906), by Enric de Fuentes, and of Contes d’un filòsof (1908), by Diego Ruiz, in the Biblioteca Joventut, from the letters that the poet exchanged with these two correspondents. They show us the heads and tails of the Maragall’s mastery (the tutelage and complicity, in the case of Fuentes, and the impermeability to the advice, in the case of Ruiz) and bring up more exemples of the inability of professionalism of the modernist writers.