Les reedicions de la "Biblioteca catalana" (1919-1922)

El 1917, la creació d'Editorial Catalana suposa un punt culminant en les evolucions del Noucentisme. Josep Carner, en qualitat de director literari del projecte, hi va planejar la reposició de la prosa catalana segons uns nous patrons estètics i idiomàtics. Per imposar-los, es va haver de servir tant d'autors contemporanis com dels que havien produït la seva obra en una època anterior. Els prosistes que participaven dels nous corrents van adaptar a consciència la llengua i l'estil dels seus originals. En canvi, els autors que, com Narcís Oller, van ser recuperats amb reedicions d'obres més o menys antigues es van haver de resignar a veure com se'ls sotmetia a tot de manipulacions textuals, resultat de l'aplicació, no solament de les noves normes ortogràfiques, sinó de les gramaticals, lèxiques i fins de gust que van dominar el nou moment de la història cultural catalana.