Llorenç Villalonga i la llengua catalana

Llorenç Villalonga, el novel·lista més important que ha donat Mallorca durant el segle
xx, tengué una relació conflictiva amb la llengua catalana. En declaracions i escrits
dels primers temps, s'hi mostrà clarament advers, actitud que anà canviant amb els anys.
La seva primera novel·la, però, ja fou escrita en català. Se mostrà repetidament insatisfet
pel tractament que els correctors donaven als seus textos, molt divers segons l'editorial.
Volia que el parlar dels personatges mallorquins d'algunes de les seves obres fos en
modalitat dialectal, però, per la seva manca de preparació en llengua catalana, l'havia de
confiar al corrector, que rarament se'n sortia. Els manuscrits originals que se'n conserven
mostren inseguretat i absència d'uns criteris coherents. Aquestes deficiències, no
sempre ben resoltes, segons les edicions, se situen a l'estrat més superficial de la seva
obra, els valors de la qual no se'n ressenten perquè romanen en estrats més profunds.