Editar contra la censura. El cas de Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès

Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès, un primer intent de fer un balanç de l'escena catalana dels anys 1939-1969, va ser durament castigat per la censura franquista. Aquest article anota els lligams que Arbonès mantingué amb el teatre català; destaca la vessant divulgativa i reivindicativa del seu assaig; descriu les vicissituds del procés editorial i analitza la implacable intervenció censòria sobre l'original que entre «consultes» i «dictàmens» denegatoris en dilatà la publicació durant tres anys. L'anàlisi
de la documentació conservada permet de resseguir, de manera detallada, els mecanismes censoris i les pràctiques editorials d'autocensura per atènyer els «permisos» corresponents. En aquest sentit, el cas de Teatre català de postguerra exemplifica a la perfecció la perversitat connatural de la censura franquista i la seva virulència extrema a l'hora d'eliminar, sobretot si provenia de l'assagisme en català, qualsevol discrepància ideològica amb l'ideari del règim.