Escola, diversitat cultural i recursos comunitaris: cap a la corresponsabilitat educativa

Main Article Content

Carlos Vecina-Merchante
Mercè Morey-López
Sergio Andrés-Cabello
Mar Oliver-Barceló

El context actual requereix institucions educatives obertes al treball col·laboratiu juntament amb altres recursos comunitaris per fomentar una educació de qualitat. Aquest estudi analitza la relació entre centres d’educació primària i diversos recursos comunitaris. Considerant les variables tipus de recurs i la relació que s’hi estableix —presència de professionals especialitzats en el centre, percentatge d’alumnat migrant i titularitat del centre—, es va aplicar una enquesta a 656 centres educatius de quatre comunitats autònomes d’Espanya. Els resultats mostren que els vincles més freqüents s’estableixen amb els serveis educatius i socials institucionals, seguits per entitats socioeducatives comunitàries i, finalment, amb associacions de persones migrades. La relació principal se centra en l’atenció a necessitats individuals, seguides de la participació puntual en activitats comunitàries i, en un grau més baix, de forma continuada. La presència de professionals i el nivell de diversitat cultural incideixen en una probabilitat més elevada de col·laboració, especialment en el cas de la integració social i la mediació, si bé també hi tenen una incidència important les d’educació i treball social. Aquest article contribueix a aportar una evidència empírica sobre la relació entre els centres educatius i la comunitat.

Paraules clau
comunitat educativa, diversitat cultural, coresponsabilitat educativa, desenvolupament comunitari

Article Details

Com citar
Vecina-Merchante, Carlos et al. «Escola, diversitat cultural i recursos comunitaris: cap a la corresponsabilitat educativa». Educar, 2026, vol.VOL 62, núm. 1, p. 19-34, doi:10.5565/rev/educar.2583.
Referències

BALDUZZI, E. (2021). Por una escuela vivida como comunidad educativa. Teoría de la Educación: Revista Interuniversitaria, 33(2), 179-194. https://doi.org/10.14201/teri.23774

BAUMAN, Z. (2000). Liquid Modernity. Polity Press.

BERRIDO, O. (2017). La complejidad en la educación del siglo XXI. Aula, 61(1), 73-82. https://doi.org/10.33413/aulahcs.2017.61i1.79

BOURDIEU, P. (1987). Los tres estados del capital cultural. Sociología, 5, 11-17. https://www.uv.mx/mie/files/2012/10/lostresestadodelcc.pdf

BRONFENBRENNER, U. (1976). The Experimental Ecology of Education. Teachers College Record, 78(2), 1-37. https://doi.org/10.1177/016146817607800201

BURT, R. S. (2015). Huecos estructurales: La estructura social de la competitividad. Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Colección Clásicos Contemporáneos, 14.

CARD, D., MAS, A. y ROTHSTEIN, J. (2008). Tipping and the Dynamics of Segregation. The Quarterly Journal of Economics, 123(1), 177-218. https://doi.org/10.1162/qjec.2008.123.1.177

CARRASCO-CARPIO, M. C. y PASCUAL-GÓMEZ, I. (2023). La equidad y la diversidad cultural en la escuela: Normativa y acciones de las comunidades autónomas en España. RES: Revista Española de Sociología, 32(2), 4. https://doi.org/10.22325/fes/res.2023.166

CIVÍS, M. y LONGÁS, J. (2015). La colaboración interinstitucional como respuesta al desafío de la inclusión socioeducativa: Análisis de 4 experiencias de trabajo en red a nivel local en Cataluña. Educación XX1, 18(1), 213-236. https://doi.org/10.5944/educXX1.18.1.12318

COHEN, J. (1988). Statistical Power Analysis for the Behavioral Sciences (2.ª ed.). Lawrence Erlbaum Associates.

DÍEZ-GUTIÉRREZ, E. J. y MUÑIZ-CORTIJO, L. M. (2022). La Educación Social en la escuela: Una revisión actualizada. Revista de Investigación Educativa, 40(2), 403-419. http://dx.doi.org/10.6018/rie.454511

DIMAGGIO, P. J. y POWELL, W. W. (1983). The iron cage revisited: Institutional isomorphism and collective rationality in organizational fields. American Sociological Review, 48(2), 147-160. https://doi.org/10.2307/2095101

EPSTEIN, J. L. (2009). School, family and community partnerships: Caring for the children we share. En J. L. EPSTEIN (Ed.), School, family, and community partnerships, your handbook for action (pp. 9-39). Corwin Press.

ESCARBAJAL, A. (2014). La educación intercultural en los centros educativos. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado (REIFOP), 17(2), 29-43. https://doi.org/10.6018/reifop.17.2.197291

ESSOMBA, M. A. (2021). Educación comunitaria: Crear condiciones para la transformación educativa. Rizoma Freireano, 27, 1-14.

ESSOMBA, M. A. (2022). Educación comunitaria en contextos urbanos: El reto pedagógico de las Ciudades Educadoras. Retratos da Escola, 16(36), 719-735. https://doi.org/10.22420/rde.v16i36.1589

ESTEBAN-GUITART, M., SIERRALTA, A., SEARLE, D. y SUBERO, D. (2024). Aportes de la teoría bioecológica de Bronfenbrenner a la investigación e intervención educativa. Innovación Educativa, 34. https://doi.org/10.15304/ie.34.9638

GARCÍA, E. y CAMPO, M. del (2012). ¿La corresponsabilidad es una estrategia de éxito? Revista de Educación, 359(2), 220-248. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2012-EXT-213

GARRETA-BOCHACA, J., TORRELLES-MONTANUY, A. y CÁRCAMO-VÁSQUEZ, H. (2022). La educación primaria en España y la diversidad cultural. Psicoperspectivas, 21(1). https://dx.doi.org/10.5027/psicoperspectivas-vol21-issue1-fulltext-2323

GIFRE, M. y ESTEBAN, M. (2012). Consideraciones educativas de la perspectiva ecológica de Urie Bronfenbrenner. Contextos Educativos, 15, 79-92. https://doi.org/10.18172/con.656

GRANÉ, P. y ARGELAGUÉS, M. (2018). Un modelo de educación comunitaria para la mejora de las relaciones entre las familias, escuelas y comunidades: Revisión de las experiencias locales en Cataluña, Comunidad de Madrid, Comunidad Valenciana y Canarias. Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 22(4), 51-70. https://doi.org/10.30827/profesorado.v22i4.8394

HENDERSON, A. T. y MAPP, K. L. (2002). A new wave of evidence. The impact of school, family, and community connections on student achievement: Annual Synthesis, 2002. National Center for Family and Community Connections with Schools. https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED474521.pdf

Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (LOMLOE). Boletín Oficial del Estado, 340 (30 de diciembre), 122868-122953. https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3

MARTÍNEZ-CELORRIO, X. (2020). Innovando la gramática escolar desde ecosistemas abiertos de aprendizaje. En M. FERNÁNDEZ-ENGUITA (Coord.), La organización escolar: Repensando la caja negra para poder salir de ella (pp. 49-61). ANELE-REDE.

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (2016). Plan Estratégico de convivencia escolar. Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. https://www.inclusion.gob.es/documents/d/oberaxe/plan-estrategico-convivencia-escolar-pdf

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL Y DEPORTES (MEFPD) (2025). Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Alumnado matriculado. Curso 2024-2025. Datos Avance. https://www.educacionfpydeportes.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/no-universitaria/alumnado/matriculado/2024-2025-da.html

MOREY, M., LLEVOT, N., VECINA, C. y OLIVER, M. (2023). Factores condicionantes en la relación entre escuela y familias de origen extranjero. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 16(3), 325-342. https://doi.org/10.7203/RASE.16.3.27286

NICOLESCU, B. (2020). Transdisciplinariedad: Una esperanza para la humanidad. En F. DRAVET, F. PASQUIER, J. COLLADO y G. CASTRO (Coords.), Transdisciplinariedad y Educación del Futuro (pp. 13-18). Cátedra UNESCO de Juventud, Educación y Sociedad y Universidad Católica de Brasilia. https://shs.hal.science/halshs-02881855/document

PÉREZ-AGOTE, J. M. (2009). Educación y socialización en la modernidad líquida. Estudios Filosóficos, 58(167), 93-106. https://estudiosfilosoficos.dominicos.org/ojs/article/view/1073

RAMÍREZ, N. E. (2015). Innovación social y educación para la paz en la modernidad líquida. Revista Iberoamericana para la Investigación y el Desarrollo Educativo (RIIDE), 6(11), 885-900. https://ride.org.mx/index.php/RIDE/article/view/143

RÍOS, M., RÍOS, M. y YUSTA, R. F. (2021). 15 años de Educación Social en la escuela pública de Andalucía. Revista de Educación Social, 32. https://eduso.net/res/wp-content/uploads/2021/05/res-32-manu.pdf

TORRELLES, A. (2022). Interculturalidad en las políticas educativas españolas en el siglo XXI. Revista de Sociología de la Educación (RASE), 15(3), 315-336. https://doi.org/10.7203/RASE.15.3.19045

UNESCO (2021). Reimaginar juntos nuestros futuros: Un nuevo contrato social para la educación. Informe de la Comisión Internacional sobre los futuros de la educación. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379381_spa?locale=en

VECINA-MERCHANTE, C., BERNAD-CAVERO, O., OLIVER-BARCELÓ, M. y MOREY-LÓPEZ, M. (2024). Barreras y facilitadores de la práctica docente en contextos de elevada vulnerabilidad y diversidad etnocultural. Una aproximación desde la relación familia-escuela. Revista Internacional de Organizaciones, 32, 57-80. https://doi.org/10.17345/rio32.455

WARREN, M. R., HONG, S., RUBIN, C. L. y UY, P. S. (2009). Beyond the bake sale: A community-based relational approach to parent engagement in schools. Teachers College Record, 111, 2209-2254. https://riisa.pbworks.com/f/Warrenetal.-Beyond%20the%20Bake%20Sale.pdf