Consideracions generals respecte a la necessitat de practicar una pedagogia sobre la finitud humana en l’educació formal. Estudi de cas

Actualment, la pedagogia de la mort és un tema formatiu emergent, sobretot en l’àmbit espanyol. Així mateix, la finitud humana continua sent un tabú que costa derrocar, tant socialment com pedagògicament. En contraposició a aquesta circumstància, apostem per la necessitat de practicar la pedagogia de la finitud humana des de la consciència de la mort en l’àmbit de la didàctica formal. L’aportació presenta un estudi de cas realitzat en dos centres docents de Lleida, on els professionals de l’educació, la psicologia, la pedagogia i/o la psicopedagogia van respondre un qüestionari dissenyat ex professo. Els resultats del qüestionari i de les entrevistes dutes a terme reflecteixen que els ensenyants no se senten preparats per realitzar accions pedagògiques respecte a situacions infantils i juvenils de mort i de dol. S’aposta, finalment, por la formació docent específica i proposem una sèrie d’estratègies generals per poder afrontar aquesta temàtica en contextos d’educació formal. D’aquesta manera, es pretén trencar el tabú al qual s’enfronta la mort en la professió docent i psicopedagògica.