Joves en situació de vulnerabilitat i lleure. Una oportunitat per a l’acció socioeducativa
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Mateo Vázquez, Jara et al. «Joves en situació de vulnerabilitat i lleure. Una oportunitat per a l’acció socioeducativa». Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 2019, núm. 73, p. 79-95, doi:10.34810/EducacioSocialn73id361298.


Resum

En aquest treball es mostra la importància d’educar en el lleure i el temps lliure als joves en situació de vulnerabilitat, per tal de millorar-ne la realitat i impulsar-ne el desenvolupament personal. Es compon d’una fonamentació teòrica i una recerca qualitativa a través d’entrevistes i un grup de discussió amb professionals i agents del País Basc que participen en aquest àmbit. Entre els resultats obtinguts, se’n destaquen els beneficis que suposa entendre el lleure com un espai educatiu i d’actuació amb els joves en situació de vulnerabilitat, que els doni l’oportunitat de participar i desenvolupar un lleure positiu. També s’hi indiquen algunes claus metodològiques de recerca que permetin actuacions reeixides en aquest àmbit com són fomentar la participació activa dels joves tant en les activitats com en el funcionament del recurs, desenvolupar un espai en el qual es creïn relacions significatives basades en la confiança i el respecte, escoltar i atendre les necessitats i demandes dels joves, adaptar-se a les noves realitats i dissenyar activitats inclusives

Paraules clau

  • educació del lleure
  • participació
  • joves en situació de vulnerabilitat
  • desenvolupament personal i social
  • temps lliure educatiu
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn73id361298
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Aguila, C. (2005). Ocio, jóvenes y posmodernidad. Almería: Universidad de Almería.

Ainscow, M. (2004). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.

Aróstegui, R. (2014). La emancipación como horizonte de la intervención social. Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 56, 6-10.

Ayuso, C. (2002). Educación del ocio: Propuestas internacionales. Bilbao: Universitat de Deusto.

Bisquerra, R. (2012). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Boltanski, L.; Chiapello, E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.

Bravo, A.; López-Noguero, F.; Olivares, Á. (2018). El ocio de los jóvenes vulnerables: importancia, satisfacción y autogestión. Pedagogía social: revista interuniversitària, (31), 81-92.

Cuenca, M. (1983). Educación para el ocio: Actividades Escolares. Madrid: Cincel.

Cuenca, M. (2011). El ocio como ámbito de educación social. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 47, 25-40.

Darling, N. (2005). Participation in extracurricular activities and adolescent adjustment: Cross-sectional and longitudinal findings. Journal of Youth and Adolescent, 34 (5), 493-505.

Dumazedier, J. (1964). Hacia una civilización del ocio. Barcelona: Estela.

Estermann, J. (2012). Crisis civilizatoria y Vivir Bien. Una crítica filosófica del modelo capitalista desde el allin kawsay/suma qamaña andino. Polis. Revista Latinoamericana, 11 (33), 149-174.

Feito, L. (2007). Vulnerabilidad. Anales del sistema sanitario de Navarra, 30. Recuperat de:

https://recyt.fecyt.es/index.php/ASSN/article/view/2004/1431

Fernández-García, A.; Poza-Vilches, M.; Fiorucci, M. (2014). Análisis Metateórico sobre el Ocio de la juventud con problemas sociales. Pedagogia Social Revista Interuniversitaria, 0 (25), 119–141.

Gorbeña, S.; González, V.; Lázaro, Y. (1997). El Derecho al Ocio de las personas con discapacidad: análisis de la normativa internacional, estatal y autonómica de País Vasco. Bilbao: Universitat de Deusto.

Haudenhuyse, R.; Theeboom, M.; Nols, Z. (2013). Sports-based interventions for socially vulnerable youth: Towards well-defined interventions. International Review for the Sociology of Sport, 48(4), 471-484

Hidalgo, M. A.; Ceñal, M. J. (2014). Adolescencia. Aspectos físicos, psicológicos y sociales.

Anales de Pediatría Continuada, 12(01), 42-46.

Hidalgo, M.; Menéndez, S.;Sánchez, J.; Lorence, B.; Jiménez, L. (2009). La intervención con familias en situación de riesgo psicosocial. Aportaciones desde un enfoque psicoeducativo. Apuntes de psicología, 27 (2-3). Recuperat de: http://www.apuntesdepsicologia.es/index.php/revista/article/view/155/157.

Izquierdo, R. (2011). Jóvenes vulnerables a la entrada del mercado de trabajo: visualización de ego-redes en Talleres Prelaborales de la Zona Norte de Sevilla. Redes: Revista hispana para el análisis de redes sociales,

Recuperat de: http://revista-redes.rediris.es/html-vol21/vol21_12.htm

Jurado, P.; Olmos, P.; Moreno, F. (2009).Projecte Bellvís: Dispositiu de suport i acompanyament pedagògic: Informe. L’Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L’Hospitalet. Àrea de Promoció́ Econòmica.

Madariaga, A.; Romero, S.(2016). Barreras percibidas entre los jóvenes para no participar en actividades de ocio. Revista de psicología del deporte, 25 (4). Recuperat de: https://www.rpd-online.com/article/view/

v25-n4-madariaga-romero/Madariaga_Romero.

Monteagudo, M. J. (2008). Consecuciones satisfactorias de la experiencia psicológica del ocio.

Mal-estar e subjetividade, 8 (2). Recuperat de: http://www.redalyc.org/pdf/271/27180202.pdf

Morata, T.; Alonso, I. (2019) El tiempo libre educativo clave en la construcción de identidades personales, ciudadanía activa y sociedades inclusivas. En I. Alonso i K. Artetxe (Eds). Educación en el Tiempo Libre: la inclusión en el centro.Barcelona: Octaedro.

Morata, T.; Garreta, F. (2012). El tiempo libre como dinamizador y/o activador de comunidad/es. Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 50, 11-29.

Ribón, M. A.(2012). El ocio y sus funciones a través de la historia. Cádiz: Universitat de Cádiz.

Rivero, J. C.; Fierro, M. J. (2005). Desarrollo del adolescente. Aspectos físicos, psicológicos y sociales

. Madrid: Servicio de Pediatría. Hospital de Móstoles, revista de Pediatría Integral.

Santos, P.; Olmos, P.; Pérez, A. (2015). Los jóvenes en situación de vulnerabilidad y los programas formativos de transición al mundo del trabajo. Educar, 51(1), 211-224.

Suárez, J.; Tomás, E.; Tomás, M. (2003). Jóvenes, fin de semana y uso recreativo de drogas: evolución y tendencias del ocio juvenil. Adicciones, 15 (5), 7-34