Resum
Docents i educadors atenen problemàtiques compartides que necessiten un treball cooperatiu per construir alternatives educatives. La millora de l’èxit educatiu requereix garantir un treball interdisciplinari entre els diferents agents implicats. Aquest article recull informació rellevant sobre la incorporació dels educadors socials al sistema educatiu de Catalunya, tant pel que fa al seu grau d’integració en les dinàmiques de les escoles i instituts, com pel que fa a les condicions que faciliten o dificulten l’exercici de la seva funció professional com a agents educatius. Les dades que s’aporten són fruit d’una recerca duta a terme el curs 2017-2018 en la qual es recull el posicionament dels equips directius de 498 centres educatius catalans de primària i secundària. Apostar per la incorporació dels educadors socials en els equips educatius requerirà un canvi de posicionament entre els membres de la comunitat educativa a l’hora de plantejar els seus projectes educatius, ressituar els rols i les funcions tradicionals i articular espais comuns de treball.
Paraules clau
Referències
Albaigés, B.; Martínez, M. (2013). Educació avui. Indicadors i propostes de l’anuari 2013. Fundació Jaume Bofill. Informes Breus, 39.
Bretones, E.; Solé, J.; Castillo, M.; Meneses, J.; Fàbregues, S. (2019). Acció social i Educativa en contextos escolars: situació actual dels educadors socials i els tècnics d’integració social en el sistema educatiu de Catalunya. Informe de Recerca. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/92886
Castillo, M. (2008). Els recursos educatius amb alumnes disruptius a l’ESO: mirades i reflexions. Perspectiva Escolar, 325, 60-66.
Castillo, M.; Bretones, E. (2014). Acción social y educativa en contextos escolares. Barcelona: Editorial UOC.
Castillo, M.; Galán, D.; Pellissa, B. (2012). Acció socioeducativa a l’escola. Barcelona: UOC.
Cuesta, M. C.; Martínez, M. A.; Cuesta, J. L.; Sánchez, S.; Orozco, M. L.(2017). El educador social en la enseñanza secundaria. La mediación escolar como alternativa a la resolución de conflictos. Ehquidad International Welfare Policies and Social Work Journal, 7, 145-174.
González, M.; Olmos, S.; Serrate, S. (2015). Pensamiento y acción socioeducativa en contextos de enseñanza secundaria. Un estudio descriptivo correlacional. Teoría de la Educación, 27(2), 91-114.
Pedró, F. (Dr). (2008) El professorat de Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània.
López, R. (2013). Las educadoras y los educadores sociales en los centros escolares en el estado español. RES, Revista de Educación Social, 16, 1-6. Recuperat de: http://www.eduso.net/res/pdf/16/jor_res_%2016.pdf
Sánchez, J. F. (2011). La educación social como práctica socioeducativa promotora de la participación en la ciudadanía: la profesionalización de la profesión. Contribuciones a las Ciencias Sociales, 12. Recuperat de: http://
www.eumed.net/rev/cccss/12/jfsc.htm
Segura, M. (2013). La educación social en la escuela. Convivencia, violencia y resolución de conflictos. Revista CADUP, 1, 1-24.
Sigalés, C.; Mominó, J. M.; Meneses, J.; Badia, T. (2008) La integración de Internet en la educación escolar española: Situación actual y perspectivas de futuro. Informe de investigación. Madrid: UOC-Fundación Telefónica
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull


