Com citar
Resum
L’article cerca de fornir una síntesi orientativa de la situació actual de les diverses tradicions
religioses i dels nous moviments religiosos davant del fenomen de la modernitat i de la
secularització de les institucions en els contextos socials i històrics que les determinen. Mitjançant
la presentació dels elements que marquen la separació entre religiositat i secularitat
i l’exposició de la particularitat específica de les grans religions del món i dels nous moviments
religiosos davant d’aquest paradigma social, l’escrit ofereix un marc englobant sobre
la situació religiosa al món com a base per a la comprensió de la relació entre l’experiència
religiosa i l’acció socioeducativa en la perspectiva del pluralisme religiós.
Paraules clau
Referències
Baubérot, J. (2010). Laïcité/Laïcisation. En Ariza, R.; Hervieu-Léger, D. (Coords.). Dictionnaire des faits religieux, Paris: Presses Universitaires de France, p. 620-624.
Beck, U. (2009). El Dios personal. La individualización de la religión y el “espíritu” del cosmopolitismo. Barcelona: Paidós.
CADR: Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (2015). La aportación social de las tradiciones religiosas en las sociedades abiertas. Las religiones como capital sociocultural. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Recuperat el 15 de juny de 2018 en http://justicia.gencat.cat/web/.content/afers-religiosos/document/Doc2_ CADR_CAST_Aportacion_social_religiones.pdf
Casanova, J. (2012). Genealogía de la secularización. Barcelona: Anthropos.
Davie, G. (2000). Religion in Modern Europe. A Memory Mutates. Oxford: Oxford University Press.
Duch, L. (2012). La religión en el siglo XXI. Madrid: Siruela.
Dumont, G. F. (2005). Les religion dans le monde. Géographie actuelle et perspectives pour 2050. En Dupâquier, J.; Laulan, Y. M. (Coords.). L’avenir démographique des grandes religions. Paris: François-Xavier de Guibert, p.
-62.
Filoramo, G. (2004). Che cos’è la religione. Temi metodi problemi. Torino: Einaudi.
Gauchet, M. (2005). El desencantamiento del mundo. Una historia política de la religión. Madrid: Trotta.
Girard, A.; Parent, S.; Pattionaroli, L. (Coords.) (2016). Atlas des chrétiens. Des premières communautés aux défis contemporains. Paris: Ésditions
Autrement. Hamilton, M. (2002). The Sociology of Religion. Theoretical and Comparative Perspectives. London: Routledge.
Hanson, E. O. (2006). Religion and Politics in the International System Today. Cambridge: Cambridge University Press.
Heelas, P. (2008). Spiritualities of Life. New Age Romanticism and Consumptive Capitalism. Malden: Blackwell.
Hervieu-Léger, D. (2010). Sécularisation. En Ariza, R.; Hervieu-Léger, D. (Coords.). Dictionnaire des faits religieux, Paris: Presses Universitaires de France, p. 1151-1158.
Introvigne, M. (2003). Dio è tornato. Indagine sulla rivincita delle religioni in Occidente. Segrate: Piemme.
Joas, H. (2012). Oleadas de secularización. En Sánchez de la Yncera, I.; Rodríguez Fouz, M. (Eds.). Dialécticas de la postsecularidad. Pluralismo y corrientes de secularización. Barcelona: Anthropos, p. 187-200.
Johnson, T. M.; Grimm, B. J. (2013). The World’s Religions in Figures. An Introduction to International Religious Demography. Oxford: Wiley-Blackwell.
Kippenberg, H. G. (1997). Die Entdecking der Religionsgeschichte. Religionscissensschaft und Moderne. München: C. H. Beck.
Kurtz, L. R. (2015). Gods in the Global Village. The World’s Religions in Sociological Perspective. Thousant Oaks: Sage.
Leclerc, A. (2016). Europa frente al desafío de las religiones: construir un espacio público más allá de la secularizació. En Romarales, E.; Zazo E. (Coords.). Religiones en el espacio público. Barcelona: Gedisa, p. 53-76.
Mardones, J. M. (1999). Síntomas de un retorno. La religión en el pensamiento actual. Santander: Sal Terrae.
Mardones, J. M. (2005). La transformación de la religión. Cambio en lo sagrado y cristianismo. Madrid: PPC.
Martín Velasco, J. (2006). Introducción a la fenomenología de la religión. Madrid: Trotta.
Meulemann, H. (2009). Secularization or the Revival of Religion? Worldviews in 22 Societies: Findings and Sugges-tions of a Cross-sectional Survey. En Bertelsmann Stiftung (Coord.) What the World Believes. Analyses and Commentary on the Religion Monitor 2008. Gütersloh: Bertelsmann, p. 663-690.
Ohlig, K. H. (2002). Religion in der Geschichte der Menschheit. Die Entwicklung des religiösen Bewusstseins. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft.
Pikaza, X. (1999). El fenómeno religioso. Curso fundamental de religión. Madrid: Trotta.
Pikaza, X. (2003). Las grandes religiones. Historia y actualidad. Madrid: Tempora.
Sharot, S. (2001). A Comparative Sociology of World Religions. Virtuosos, Priests, and Popular Religion. New York: New York University Press.
Stark, R. (2015). The Triumph of Faith. Why the World is More Religious Than Ever. Wilmington: Intercollegiate Studies Institute.
Stark, R.; Finnke, R. (2000). Acts of Faith. Explaining the Human Side of Religion. Berkeley: University of California Press.
Tétart, F. (2015). Atlas des religions. Passions identitaires et enjeux géopolitiques. París: Éditions Autrement.
Vattimo, G. (1995). Dialettica differenza, pensiero debole. En Vattimo, G.; Rovatti, P. A. (Coords.). Il pensiero debole. Milano: Fertinelli, p. 12-28.
Von Stietencron, H. (2009). Hinduism. En Joas, H.; Wiegandt, K. (Coords.). Secularization and the World Religions. Liverpool: Liverpool University Press, p. 122-140.
Wagner R. G. (2009). Secularization: Confucianism and Buddhism. En Joas, H.; Wiegandt, K. (Coords.). Secularization and the World Religions. Liverpool: Liverpool University Press, p. 141-159.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull