Resum
L’exercici professional de l’educació social s’associa als valors cívics, als drets de la ciutadania i de la responsabilitat, la proximitat i l’escolta al subjecte com a protagonista del seu propi procés. L’article planteja una reflexió sobre la dimensió ètica de la professió i dels estudis d’educació social. La metodologia ha consistit en la consulta a professionals dels àmbits laboral i acadèmic. D’acord amb aquest component ètic de la professió, les obligacions ètiques i socials s’han d’incloure en el currículum dels estudis i en l’espai organitzatiu i relacional de la institució.Paraules clau
Referències
ASEDES (2004). Código deontológico del educador y la educadora social.Barcelona: Asociación Estatal de Educación Social. Consejo General de Co-legios de Educadoras y Educadores Sociales.
Baptista,I. (2012). Ética y Educación Social. Interpretaciones contemporáneas. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 19, 37-49.
Campillo, M.; Sáez, J. (2012). Por una ética situacional en educación social. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 19, 13-36.
Camps, V. (2007). Educar para la ciudadanía.Sevilla: Fundación ECOEM. Colección Foro Educativo, 3.
Caride, J. A. (2002). Construir la profesión: la educación social como proyecto ético y tarea cívica.Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 9, 91-125.
Cortina, A. (2002). La dimensión pública de las éticas aplicadas. Revista Iberoamericana de Educación, n. 29. Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura.
Gallardo, P. (2009). Educación ciudadana y convivencia democrática. Revista Interuniversitaria de Pedagogía Social, 16, 119-133.
Gillet, F. (2002). La formación de estudiantes-educadores en ética práctica. Presentación de algunos retos. En CEESC (coord.): Ética y calidad en la acción socioeducativa (pp. 138-149). Barcelona: Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Martín V. M; Vila, S; Merino, M. (2012). Narraciones de derechos: Educación Social, Ética y Deontología profesional. Pedagogía social. Revista Interuniversitaria, 20, 303-323.
Martínez, M. (2006). Formación para la ciudadanía y educación superior. Revista Iberoamericana de Educación, 42, 85-102.
Martínez, M.; Buxarrais, M. R.; Esteban, F. (2002). La universidad como espacio de aprendizaje ético. Revista Iberoamericana de Educación, 29, 17-44.
Molina, J. G. (2005). El educador social entre la praxis y la poiesis educativa. Universitas tarraconensis. Revista de Ciències de l’Educació, 2, 131-152.
Morales, F. M.; Trianes, M. V.; Infante, L. (2013). Perfiles de valores éticos en estudiantes universitarios. Aula Abierta, 41, 2, 55-66.
Pantoja, L. (2012). Deontología y código deontológico del educador social. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 19, 65-79.
Pantoja, L. (2002). Funciones de los códigos deontológicos. En Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (coord.). Ética y calidad en la acción socioeducativa (pp. 161-175). Barcelona: CEESC- FEAPES-AIEJI. Pantoja, L. (2011). Deontología y código deontológico del Educador Social. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 19, 65-79.
Pantoja, L.; Rodríguez, I. (2001). Un esbozo de código deontológico para educadores sociales: proceso de elaboración y situación actual. Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, 17, 88 110
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull


