Com citar
Resum
De la mà de les tecnologies digitals assistim a un canvi accelerat i sense precedents històrics en la manera d’organitzar la nostra vida en comú. Aquest article proposa fer un exercici una mica allunyat dels retrats sinòptics i grandiloqüents que, tradicionalment, han dominat el debat sobre aquestes qüestions. Assumeix la premissa que ens invita a qüestionar, a desconfiar dels discursos hiperbòlics i les explicacions més deterministes sobre l’impacte d’aquestes tecnologies. Ens invita a ser previnguts i humils i adoptar una posició analítica molt més crítica i incerta pel que fa a la naturalesa i expressió d’aquests canvis. Més que provocar debats sobre futurs globalment transformats, estimula la reflexió sobre aquests canvis a partir de l’anàlisi de pràctiques, usos i processos d’imbricació sociotècnics molt concretsParaules clau
Referències
AA. DD. (2004), Pásalo. Relatos y análisis sobre el 11-M y los días que le siguieron. Madrid: Traficantes de Sueños. Arquilla, John; Ronfeldt, David, “Preparing for Information-Age Conflict, Part I: Conceptual and Organizational Dimensions,” Information, Communication, and Society, Vol. 1, N. 1, Spring 1998a, pp. 1–22.
Arquilla, John; Ronfeldt, David, “Preparing for Information-Age Conflict, Part II: Doctrinal and Strategic Dimensions,” Information, Communication, and Society, Vol. 1, N. 2, Summer 1998b, pp. 121–143.
Bennett, L. W. (2004), ‘Communicating Global Activism. Strengths and Vulnerabilities of Networked Politics’, a W. van de Donk et al. (eds) Cyberprotest. New Media, Citizens and Social Movements. Routledge. London/New York, NY.pp.123-146.
Bell, D. (1986), Advenimiento de la sociedad postibdustrial. Alianza. Madrid.
Brzezinski, Z. (1970), Between two Ages. America’s Role in the Technotronic Era. Viking Press. Nueva York.
Castells, M. (2001), «Internet y la sociedad red». Conferencia inaugural del Programa de doctorado de la UOC. Extreta el 28 de novembre de http://www.uoc.es/web/esp/articles/castells/castellsmain.html
Castells, M. (1997). El poder de la identidad. Alianza. Madrid.
Castells, M. (2009), Comunicación y poder. Alianza. Madrid.
Colectivo Política en red (2007), Repensar la política en la era de los movimientos y las redes. Icaria Ed. Barcelona.
Diani, M. (2000), «Social movement networks virtual and real». Information Communication & Society. Vol. 3, núm. 3, pp. 386-401.
Jordan, T. (1999), Cyberpower: the culture and politics of cyberspace and the Internet. Routledge. Londres.
Juris, J. (2004), Indymedia: de la Contra-Información a la Utopía Informacional.
A Marí Sáez, Víctor (coord.) (2004), La red es de todos. Cuando los movimientos sociales se apropian de la red. Editorial Popular. Madrid.
Juris, J. (2008). Networking futres. The Movements against Corporate Globalization. Duke University Press. Durham.
Klein, H. (2001), «Online social movements and Internet governance». Peace Review. Vol. 13, núm. 3, pp. 403-410.
Latour, B. (2005), Reassembling the social: An introduction to actor-network-theory. Oxford University Press. Oxford.
Levy, Pierre (1995), ¿Qué es lo virtual? Traducción de Diego Levis. Ediciones Paidós Barcelona. 1999.
Marí Sáez, Víctor Manuel (2004), Comunicación, redes y cambio social. A Mari Sáez, Víctor (coord.) (2004). La red es de todos. Cuando los movimientos sociales se apropian de la red. Editorial Popular. Madrid.
McCaughey, M.; Ayers,M. (2003), Cyberactivism. Online activism in theory andpractice. Routledge. London.
Van de Donk, W; Loader, i B.; Nixon, P.; i Rucht, D. (2004). Cyberprotest. New media, citizens and social movements. Routledge. London.
McLuhan, M.; Powers, M. R. (1990), La Aldea global. Transformaciones en la vida y los medios de comunicación mundiales en el siglo XXI. Gedisa. Barcelona.
Melucci, A. (1996), Challenging codes: collective action in the informationage. Cambridge University Press. Cambridge [England]; New York.
Melucci, Alberto (2001), Vivencia y convivencia. Teoría social para una era de la información. Editorial Trotta. Madrid.
Mendiola, I. (2003), Hacia una redefinición de los movimientos sociales: macroactores proxémicos. Athenea digital, 4, 2. Available at: http://antalya.uab.es/athenea/num4/mendiola.pdf
Negri, A. & Hardt, M. (2004), Multitude: War and Democracy in the Age of Empire. Penguin. London.
Peretti, J.; Micheletti, M. (2004), ‘The Nike Sweatshop Email. Political Consumerism, Internet, and Culture Jamming’, a M. Micheletti et al. (eds) Politics, Products and Markets. Exploring Political Consumerism Past and Present. Transaction Press. New Brunswick, NJ/London. pp. 127-142.
Rheingold, H. (2002), Multitudes inteligentes. La próxima revolución social. Gedisa. Barcelona. 2004.
Rodríguez, I. (2008), El gir simètric en l’estudi de l’acció col·lectiva. Les mobilitzaciones per la controvèrsia ecològica de Doñana. Servei de Publicacions UAB. Bellaterra.
Rodríguez, I. López, D. (2008), Activisme i tecnologia: la política en xarxa. Barcelona Metròpolis. Revista d’informació i pensament urbà. Núm. 72, primavera, pp. .10-15.
Scout, A; Street, J. (2000). «From media politics to E-protest». Information, Comunication and Society. Vol. 3, núm. 2, pp. 215-240.
Sampedro, V. (2005), 13M: Multitudes online. Asociación de los libros de la Catarata. Barcelona.
Sloterdijk, P. (2003), Esferas I. Siruela. Madrid.
Tilly, Ch. (2004), Social Movements, 1768-2004. Paradigm Press. Boulder, Colorado.
Toffler, A. (1981), La tercera ola. Plaza & Janés. Barcelona.
Woolgar, S. (2005), Cinco reglas de la virtualidad. En Steve Woolgar (ed.). ¿Sociedad virtual? Tecnología, ‘cibérbole’, realidad. Editorial UOC. Barcelona.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull